dissabte, 21 de gener de 2012

Dos anys més de recessió?

Ahir  era portada de quasi tots els diaris d’informació general, que el Fons Monetari Internacional revisa a la baixa la economia mundial per al 2012 i 2013, i preveu la recessió de la economia espanyola per aquests dos anys. Sí, després de tot lo que ja portem, el FMI ens diu que, segurament, el 2012 tindrem un creixement negatiu de la nostra economia en 1,7% i el 2013 del 0,3%.
Que vol dir això? Doncs, que si el FMI no s’equivoca en les seves previsions (no seria el primer cop), l’any 2012 a Espanya es seguirà destruint ocupació, i el 2013 també, afegint dramatisme a la ja de per si prou dramàtica situació d’un país, on hi ha més de cinc milions de persones amb possibilitat de treballar que no ho poden fer.
Lo sorprenent però d’aquesta situació, és que, avui, no és portada de cap diari l’opinió d’algun governant qualificat que digui, "prendrem aquestes mesures per a que això no passi", o "el FMI està equivocat", o "potser son les nostres polítiques les que estan equivocades (encara que sigui com a plantejament teòric)". Sembla com si la política, els governs, haguessin entrat en una mena de fatalisme paralitzant determinat per òrgans i institucions com el FMI, el Banc Mundial, el Banc Central Europeu, les Agències de Ràting i “tanti quanti” poders econòmics ocults, que ningú ha votat, que ningú coneix.
Portem més de dos anys acceptant (potser amb massa resignació) que per tal de millorar l’economia cal fer sacrificis, i així veiem com se’ns rebaixa el sou, se’ns retallen drets, s’intenta privatitzar el funcionament de serveis públics essencials com el d’atenció a la salut o l’educació..... i la economia no millora, ans el contrari, ara ens diuen que, fins i tot, les coses aniran a pitjor. Fins quan  podrem aguantar una situació com aquesta?
En un moment en que el consum és quasi be inexistent, la inversió privada paralitzada per la manca de crèdit dels bancs (als que tant s’ha ajudat amb diner públic) i amb una inversió pública pràcticament inexistent, seguir confiant que les polítiques de contenció del dèficit ens acabaran portant a la "terra promesa", no és altra cosa que un autèntic disbarat.
Cada cop son més els que pensen que, en aquests moments, al mon occidental la política (els governs) ha estat absorbida pel gran capital. Les decisions ja no es prenen d’acord als interessos de la majoria dels ciutadans, ara se’ns parla de mercats financers de compromisos amb els socis..... és com si hi hagués una mena de “Gran Germà” que ho vigila tot, que ho controla tot, que indica el que s’ha de fer, i això ens està duent al precipici econòmic i a la ruïna social.
En aquests moments doncs, on tantes coses trontollen, vull tornar a reivindicar la visió Aristotèlica de la política com “art de fer felices a les persones”. Cal que els governants, els polítics, tornen a comptar amb les persones, i cal fer-ho de forma urgent, ans que les persones abandonin definitivament els polítics, els governants.
Bona nit i bona sort.
      


Cap comentari:

Publica un comentari