dimecres, 22 de febrer de 2012

PSC Terres de l'Ebre: Ara Nuria

El proper cap de setmana, a Sant Jaume d’Enveja, els socialistes de les Terres de l’Ebre celebrem el nostre congrés, continuació del procés de renovació d’idees i persones que els socialistes vam iniciar al XII Congrés del PSC,  celebrat el desembre passat a Barcelona.

Aquest és el tercer congrés dels socialistes ebrencs, formant part de la nostra organització territorial les quatre comarques de l’Ebre, després dels que vam realitzar a Tortosa i Mora d’Ebre, ara fa vuit i quatre anys respectivament. Aquest conclau arriba per a natros en moments de gran dificultat política. La crisi, i els nostres errors a l’hora d’enfrontar-la des de les màximes responsabilitats polítiques, que teníem no fa gaire, han provocat que molts de ciutadans i ciutadanes hagin deixat de creure en el nostre Partit com a eina vàlida per resoldre els seus problemes, i així hem perdut eleccions a tots els àmbits de representació política, algunes d’aquestes especialment doloroses, també aquí a les Terres de l’Ebre.  
Si els congressos, als partits d’esquerres com el nostre, son eines de debat i renovació d’idees, en aquest moment  és molt important encertar en la diagnosi del perquè d’aquesta pèrdua de confiança, per a plantejar, immediatament, les propostes que han de permetre recuperar la credibilitat perduda, començant des de baix, pel projecte polític dels socialistes.
Som una organització política d’esquerres, amb els fonaments ideològics de la socialdemocràcia. Uns fonaments que, entre altres coses, van propiciar la creació dels Estats de benestar a Europa després de la II Guerra Mundial, i que, malauradament, avui estan en una situació de perill imminent davant la voracitat de les polítiques neoliberals. Així doncs, la reconstrucció dels nostre discurs ha d’anar vinculat, sense excuses, al d’aquelles bases ideològiques del socialisme democràtic. Som d’esquerres i el nostre comportament i actuació política ha d’estar en consonància en allò que som. Sense vacil·lacions ni contradiccions.
A nivell territorial també tenim molta feina. Les Terres de l’Ebre, després del període de correcció de dèficits en equipaments i infraestructures, gràcies a les polítiques de re- equilibri territorial del tripartit, novament tornen a ser objecte de desatenció i d’incompliments. Un clàssic en les polítiques de Convergència i Unió que, un cop més, haurem de ser capaços de fer arribar a la ciutadania mitjançant la crítica política, però també mitjançant les nostres propostes. La crisi està fent molt mal al nostres pobles i ciutats, condemnant -nos a un futur incert i un present que deixa pel camí a molts dels nostres conciutadans, i molts d’ells esperen les nostres alternatives.
El congrés del proper dissabte ha de ser el del rellançament del nostre projecte polític per a les Terres de l’Ebre, segurament haurem de canviar alguns aspectes organitzatius per afavorir el debat intern, ser més transparents, i obrir el partit a aquelles sensibilitats progressistes que, tot i no ser militants, sentin simpatia per les nostres propostes i estiguin disposats a ajudar-nos en la nostra voluntat de  millorar la societat que ens és més propera. La nova direcció del partit haurà de posar les eines per a que els ciutadans ens sentin més prop, i absolutament compromesos en els seus problemes, especialment els d’aquells que més estan patint els efectes d’aquesta maleïda crisi.
Per aconseguir tot això, després del gest de generositat política de les persones que han liderat la nostra Federació els últims vuit anys, dos candidatures es presenten per a ser elegides pels quasi noranta delegats i delegades que dissabte que ve es reuniran a Sant Jaume. Joaquim Paladella i Nuria Ventura, Nuria i Joaquim. Dos molt bons candidats que, tot i ser joves, compten amb una experiència política gens menyspreable i que, al meu parer, estan capacitats per liderar aquests reptes.
Alguns pensàvem que, potser, hagués estat millor una sola candidatura amb la presència de tots dos candidats als llocs de màxima responsabilitat, però per la voluntat d’ells no ha estat possible, almenys abans del Congrés, per tant beneïda sigui la discussió i el contrast democràtic de les seves propostes. I que guanyi el millor per al partit i per al territori.
En aquesta ocasió, després d’haver estat delegat per l’agrupació de Roquetes a tots els congressos socialistes, des de fa vint i dos anys, he decidit auto –exclourem i deixar que siguin nous afiliats, joves, i amb tantes ganes com les meues de contribuir a que el PSC torni a ser útil als interessos dels nostres conciutadans, els que vagin com a delegats al Congrés. Tot i això, dissabte, estaré a Sant Jaume com a membre de l’executiva sortint.
Així doncs, aquest cop, no tindré l’ocasió de votar a una o l’altre candidat a la Primera Secretaria del PSC, cosa la qual no vol dir que no tingui absolutament clar que, per a iniciar aquesta complicada nova etapa, ara és l’hora de Nuria Ventura i, tot i que no la podré votar, la candidata sap que té tot el meu recolzament i la meva experiència política al servei del projecte, encara que,  des de fora de qualsevol òrgan de direcció del Partit.
D’ençà el Congrés de Barcelona he tingut ocasió de parlar amb Nuria unes quantes ocasions, i estic segur que les seves idees, les seves propostes, les seves ganes de treballar pel nostre projecte l’avalen i, sense menystenir a Joaquim, la fan mereixedora de liderar la Federació XVI del PSC els propers quatre anys. La decisió la tindran els delegats i delegades, però un cop acabat el Congrés i elegit Primer/a Secretari/a, sigui el o la que sigui, caldrà immediatament  començar a treballar, tots plegats! La gravetat de la situació política actual no admet dilacions,  i els ciutadans, que la pateixen, tampoc.
Bona nit i bona sort..

Cap comentari:

Publica un comentari