divendres, 23 d’octubre de 2009

LEAR

El dijous passat els mitjans de comunicació feien pública la voluntat de la empresa LEAR de tancar la seva fàbrica a Roquetes. Amb tota seguretat per a molts dels 518 treballadors i treballadores de LEAR aquesta haurà estat una de les setmanes més llargues de la seva vida. Incertesa, reunions, mobilitzacions, més reunions, i en fi la lluita per conservar la esperança en un futur que els buròcrates d’una empresa multinacional els volen robar.


Els treballadors tenen clar el seu principal objectiu, continuar treballant en allò en que, alguns d’ells, han dedicat pràcticament tota la seva vida laboral. Com deia algú, LEAR és alguna cosa més que una fàbrica, de components de l’automòbil, que ocupa molts llocs de treball. La historia de LEAR o, millor dit, la història de la MAI ha estat vinculada a la represa de la industrialització de les comarques del Baix Ebre i Montsià a les acaballes del franquisme, quan tantes reticències representava per a alguns influents empresaris del territori l’arribada de noves industries amb millors sous i millors condicions de treball. És per això que LEAR, per a les comarques del sud de les Terres de l’Ebre, te un paregut sentit simbòlic al d’ERKIMIA a Flix i la Ribera d’Ebre, tot i que aquesta porta molts més anys al territori. Per això, probablement, l’impacte social i la solidaritat que, la situació d’una i l’altra empresa, ha generat a la societat de les nostres comarques.

Al costat dels treballadors ens hem situat sindicats, partits polítics, institucions del territori i ciutadans i ciutadanes anònims que voldrien ajudar a trobar una solució que permetés a la fàbrica continuar generant riquesa i mantenint els llocs de treball. La situació és molt complicada. La empresa vol tancar, i alguna de les dades que han sorgit els darrers dies (com la de no acceptar ajuts del Govern per continuar al territori) demostren clarament que ho tenia perfectament planificat des de fa temps. Per tant, reconduir la voluntat de la empresa serà molt i molt difícil. Però ens cal seguir lluitant al costat dels treballadors i les treballadores. Com ells mateix diuen, tot i ser una castellanització, peLEARem.

Finalment, he de confessar que avui he tingut un petit disgust per una decisió del govern del meu ajuntament. Demà pel matí, a petició del Comitè d’Empresa de LEAR, es fa una reunió al nostre Ajuntament amb alcaldes i alcaldesses del territori. Natros pensàvem que, en aquesta reunió, valia la pena posar en evidència, davant els treballadors, la unitat de tots els grups polítics de Roquetes amb la presència de tots els portaveus. En definitiva és Roquetes on està situada la industria. Doncs bé, l’alcalde en funcions el senyor Gerardo Gas, secundat per Alegret i Pepita Bosch, s’hi han negat, amb el trist raonament de que ells ja es senten representats per l’Alcalde. Nosaltres, en aquest tema, també, però creiem que això no impedeix que es visualitzi la voluntat de fer front a la situació des de la unitat de tots els grups de l’Ajuntament. Més encara quan el Comitè d’Empresa, que es qui convoca, no tenia cap inconvenient.

Des de que va començar la crisi, ara fa una setmana, l’Alcalde de Roquetes, encara no ha donat ni la més mínima explicació de les seves gestions al grup majoritari de l’Ajuntament, el nostre,  que representa al 37% dels ciutadans i ciutadanes de Roquetes, però ens és igual, el continuarem seguint per la premsa i, natros, al costat dels treballadors, seguirem treballant en la defensa del seus objectius.



Bona nit i que tinguem sort

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada