LEAR

El dijous passat els mitjans de comunicació feien pública la voluntat de la empresa LEAR de tancar la seva fàbrica a Roquetes. Amb tota seguretat per a molts dels 518 treballadors i treballadores de LEAR aquesta haurà estat una de les setmanes més llargues de la seva vida. Incertesa, reunions, mobilitzacions, més reunions, i en fi la lluita per conservar la esperança en un futur que els buròcrates d’una empresa multinacional els volen robar.

Els treballadors tenen clar el seu principal objectiu, continuar treballant en allò en que, alguns d’ells, han dedicat pràcticament tota la seva vida laboral. Com deia algú, LEAR és alguna cosa més que una fàbrica, de components de l’automòbil, que ocupa molts llocs de treball. La historia de LEAR o, millor dit, la història de la MAI ha estat vinculada a la represa de la industrialització de les comarques del Baix Ebre i Montsià a les acaballes del franquisme, quan tantes reticències representava per a alguns influents empresaris del territori l’arribada de noves industries amb millors sous i millors condicions de treball. És per això que LEAR, per a les comarques del sud de les Terres de l’Ebre, te un paregut sentit simbòlic al d’ERKIMIA a Flix i la Ribera d’Ebre, tot i que aquesta porta molts més anys al territori. Per això, probablement, l’impacte social i la solidaritat que, la situació d’una i l’altra empresa, ha generat a la societat de les nostres comarques.

Al costat dels treballadors ens hem situat sindicats, partits polítics, institucions del territori i ciutadans i ciutadanes anònims que voldrien ajudar a trobar una solució que permetés a la fàbrica continuar generant riquesa i mantenint els llocs de treball. La situació és molt complicada. La empresa vol tancar, i alguna de les dades que han sorgit els darrers dies (com la de no acceptar ajuts del Govern per continuar al territori) demostren clarament que ho tenia perfectament planificat des de fa temps. Per tant, reconduir la voluntat de la empresa serà molt i molt difícil. Però ens cal seguir lluitant al costat dels treballadors i les treballadores. Com ells mateix diuen, tot i ser una castellanització, peLEARem.

Finalment, he de confessar que avui he tingut un petit disgust per una decisió del govern del meu ajuntament. Demà pel matí, a petició del Comitè d’Empresa de LEAR, es fa una reunió al nostre Ajuntament amb alcaldes i alcaldesses del territori. Natros pensàvem que, en aquesta reunió, valia la pena posar en evidència, davant els treballadors, la unitat de tots els grups polítics de Roquetes amb la presència de tots els portaveus. En definitiva és Roquetes on està situada la industria. Doncs bé, l’alcalde en funcions el senyor Gerardo Gas, secundat per Alegret i Pepita Bosch, s’hi han negat, amb el trist raonament de que ells ja es senten representats per l’Alcalde. Nosaltres, en aquest tema, també, però creiem que això no impedeix que es visualitzi la voluntat de fer front a la situació des de la unitat de tots els grups de l’Ajuntament. Més encara quan el Comitè d’Empresa, que es qui convoca, no tenia cap inconvenient.

Des de que va començar la crisi, ara fa una setmana, l’Alcalde de Roquetes, encara no ha donat ni la més mínima explicació de les seves gestions al grup majoritari de l’Ajuntament, el nostre,  que representa al 37% dels ciutadans i ciutadanes de Roquetes, però ens és igual, el continuarem seguint per la premsa i, natros, al costat dels treballadors, seguirem treballant en la defensa del seus objectius.

Bona nit i que tinguem sort

Anunci del tancament de LEAR

Malgrat el temps que feia que se’n parlava, aquest divendres els mitjans de comunicació ens han fet arribar la molt mala noticia del tancament imminent de la planta de Lear a Roquetes. Cinc cents vint treballadors i treballadores de les nostres terres condemnats a un futur incert per una empresa que va iniciar el seu pla de tancament i deslocalització el mateix dia que va comprar les accions de MAI, tal com ha passat amb tantes i tantes altres empreses multinacionals que adquireixen empreses nacionals més petites per tal d’anul•lar competidors i quan ja han exprimit la mamella tot el que han pogut, molts de cops amb subvencions públiques, tanquen portes. Malauradament, aquestes son les injustes regles del joc de l’actual sistema neoliberal de globalització econòmica.

Per a Roquetes i el Baix Ebre aquesta decisió, si s’acaba confirmant, és un autèntic desastre. En un moment de crisi d’altres sectors del nostre territori i amb les dificultats per invertir en nous projectes empresarials la noticia arriba en el pitjor moment. No obstant, crec que ara no és hora de lamentacions. En primer lloc, cal que fem front a la situació no donant-la per inevitable. El dilluns l’empresa es reunirà amb el Comitè dels treballadors i treballadores de LEAR i és absolutament necessari que aquests sentin el recolzament i solidaritat de la societat i les institucions dels nostres pobles en la seva negociació. No ens hem de resignar a perdre un nou actiu industrial del nostre territori i cal que lluitem plegats per evitar-ho.

El meu compromís com a roquetenc, càrrec públic municipal i representant del partit dels socialistes és el de seguir lluitant per tal d’evitar que LEAR Roquetes tanqui, fent arribar la veu dels treballadors a les màximes institucions de govern del nostre país, tal com hem fet des de l’Ajuntament, quan tenien responsabilitats de govern els socialistes, cada cop que s’anunciaven moments complicats i tal com ho hem seguit fent aquests darrers mesos. I si, encara que sols sigui com a hipòtesi, LEAR ha de tancar, treballarem donant suport als sindicats per que els treballadors cobrin les indemnitzacions màximes legals a les que tenen dret i per que s’impulsin amb la màxima urgència plans de recol•locació, conjuntament amb un pla de reindustrialització de la nostra Comarca.

Companys i companyes de LEAR estem amb vatros.

Bona nit i que tinguem sort.

La hisenda municipal (1)

Aquesta tarda l’alcalde, el senyor Paco Gas, ens havia convocat a una Comissió Informativa d’Hisenda per tractar importants qüestions referides a les finances municipals. De la modificació dels impostos municipals, un dels punts tractats, ja en parlarem en un altre comentari un cop passin pel plenari, avui el que vull fer és explicar la situació econòmica de l’Ajuntament de Roquetes a partir de la liquidació dels comptes del 2008, i de les conseqüències que això tindrà pel futur.

Per alguna de les reunions que ens havien convocat anteriorment, i també per les moltes queixes rebudes de persones que facturen a l’Ajuntament pel tard que se’ls paga, sabíem que la situació no era gens bona, però els números de l’any passat han superat la pitjor de les impressions. PER PRIMER COP EN LA HISTORIA, EL NOSTRE AJUNTAMENT ES VEU EN L’OBLIGACIÓ LEGAL DE FER UN PLA DE SANEJAMENT A TRES ANYS. En dos anys i mig, el govern d’ERC i Cia., n’han tingut prou per destrossar la imatge de serietat financera del nostre ajuntament. De pagar a tres mesos de mitjana, que feia que alguns proveïdors que no volien treballar amb altres ajuntament si que ho fessin amb el nostre, ara, anant bé, s’ha passat a pagar amb una mitjana de cinc a sis mesos. De tenir, a l’acabar l’any 2006, l’últim exercici sencer en que els socialistes governarem a l’Ajuntament, un saldo als bancs de més d’ 1,8 milions d’euros i un benefici de més d’un milió d’euros, s’ha passat a tenir, el 2008, 731 mil euros a caixa i un benefici poc menys de 59 mil euros. L’any 2006, a l’acabar l’exercici, l’Ajuntament devia als proveïdors 1,7 milions d’euros, el 2008 se’n deuen 2,7 quasi un milió més. El 2009 però està sent encara pitjor, per poder pagar (encara que cada cop més tard) s’han tingut que demanar pòlisses per 800 mil euros, i per finançar les inversions 1,9 milions d’euros. En fi un Ajuntament endeutat fins a les celles. Com ho han pogut fer tan malament, en tan poc temps?.

Els que hem tingut la sort de conviure al govern amb regidors d’hisenda de la serietat i autoritat moral del recordat Daniel Audí, o de Sisco Trullen i Ramón Ribes sabem, més que intuïm, els motius. Avui la hisenda municipal es porta amb una frivolitat que esborrona. La despesa corrent està absolutament descontrolada, les previsions d’ingressos fallen més que una escopeta de fira, la capacitat de gestió d’alguna àrea important, com la d’urbanisme, és inexistent. En fi, econòmicament la hisenda de l’Ajuntament de Roquetes te una “via d’aigua” més gran que la que va enfonsar el Titanic. Això sí, la proverbial prepotència dels que “manen” els impedeix reconèixer cap error.

Per no cansar-vos amb més xifres avui ho deixo aquí. Als propers comentaris aniré penjant dades de com es gasta els diners de tots els roqueteros i roqueteres l’actual govern, comparant-ho amb exercicis en que els socialistes estàvem al govern i també altres dades que us poden interessar i que us obligaran a fer un esforç de memòria, recordant allò que algun partit deia quan estava a l’oposició. Cosses de coherència, ja veure-ho.

Bona nit i bona sort

Els contenidors soterrats

Fa uns mesos que a Roquetes s’ha posat en funcionament el nou sistema de recollida de residus urbans. Malauradament, el balanç em sembla força decebedor, mals olors als nous contenidors, manca de neteja interior i exterior, vehicles inapropiats per fer la recollida a determinats carrers .....


Va ser la legislatura anterior quan, des del govern de l’Ajuntament, els socialistes vam plantejar la necessitat de canviar el sistema tradicional de recollida de tots els residus, liderant conjuntament amb els ajuntaments de l’Ampolla i l’Ametlla, des del Consell Comarcal del Baix Ebre, la implantació d’un sistema ambientalment més eficaç, més net i en definitiva més còmode per a tots els usuaris. El tècnics del Consell Comarcal, van estudiar les diferents alternatives que hi havia al mercat i, conjuntament amb alguns alcaldes i regidors es van visitar algunes ciutats on ja funcionava la recollida selectiva mitjançant contenidors soterrats. Finalment es va optar pel sistema Easy que, “sobre el paper”, reunia a més de les condicions anteriors, una avantatjosa reducció de costos al poder efectuar-se la recollida amb un sol operari. Teòricament tot era quasi perfecte però, de moment, les coses no funcionen be, ni de lluny. Que ha passat?, jo diria que quasi de tot.

En primer lloc, la exasperant instal•lació de les illes de contenidors per part de la empresa concessionària; desprès, el llarg període, ja amb els contenidors col•locats, sense poder-los utilitzar per la manca de camions adequats per fer la recollida, i entre mig de tot plegat campanyes informatives a la ciutadania absolutament ineficaces. Finalment, es retiraven els contenidors anteriors vells, bruts i trencats i, la majoria dels roqueteros i roqueteres, especialment la gent més gran, desorientats, sense saber massa bÉ com utilitzar els contenidors ni, fins i tot, en alguns cassos, on dipositar els seus residus, francament lamentable. Ara, desprès de pocs mesos de funcionament, les coses més que millorar han anat a pitjor i, a alguns llocs, les queixes per olors o pel mal ús dels contenidors són habituals.

Com es pot millorar l’actual situació? Si se’ns hagués escoltat i fet cas, per part del govern de Paco Gas, segurament avui les coses anirien millor, però no es va voler fer, com sempre, ells en sabien més. El passat, per tant, ja no té remei, però el present obliga a prendre decisions i al meu parer el que caldria és recuperar el temps perdut fent una autèntica campanya d’informació i conscienciació “porta a porta”, tal com el socialistes teníem previst. En segon lloc cal millorar el control vers la empresa concessionària responsable de la recollida i del manteniment dels contenidors i, si cal, aplicar sancions en cas d’incompliment del contracte, mitjançant el Consorci Comarcal del REBE, que és l’organisme que ho gestiona. S’ha d’incrementar la vigilancia i aplicar les ordenances de convivència ciutadana a aquells ciutadans incívics que fan un mal ús dels contenidors i de la via pública per comoditat o desídia. Sancionar mai no és popular per a cap govern però, malauradament, hi ha ocasions en que la manca de respecte als demés no permet una altra opció. Finalment, l’Ajuntament és el responsable de mantenir la via pública en condicions i avui, al costat d’alguns contenidors, s’acumula brutícia des de fa setmanes sense que ningú reaccioni.

Avui als roqueteros i roqueteres la recollida i tractament de residus urbans ens costa molts diners i, en aquests moments, no tenim un servei adient al que paguem.

Bona nit i bona sort.

Els Pares Jesuïtes a Roquetes

El proper dissabte 10 d’octubre a les sis de la tarda, dintre dels actes de celebració del Centenari de la Congregació Mariana, a la Biblioteca Municipal s’impartirà la conferència “Els Jesuïtes a Roquetes” pel Pare Manuel Garcia Doncel com a merescut homenatge de la nostra ciutat als Jesuïtes.

La història del nostre poble ha estat des de fa més de cent anys vinculada a la presència de la Companyia de Jesús. Si el 1850 ens veia néixer com a municipi independent, el 1857 s’inaugurava el Canal de la Dreta de l’Ebre, des d’aleshores peça fonamental de la nostre economia, o el 1880 Alfons XII ens atorgava el títol de Ciutat, els roqueteros i roqueteres hauríem d’acostumar-nos a situar una quarta data de similar transcendència històrica, la del 1904. Aquest any, la Companyia de Jesús fundava l’Observatori de l’Ebre, institució científica amb prestigi mundial, que ha permès situar el nom de Roquetes com a lloc de referència internacional en la investigació i recerca de matèries com el geomagnetisme, la sismologia, la relació terra – sol, i més recentment els estudis de canvi climàtic.

Entenc però que, la Congregació Mariana, amb l’organització d’aquest homenatge, ha volgut anar més enllà de remarcar aquesta importància històrica indubtable. Els Pares Jesuïtes des d’aquell 1904 han estat una peça clau en la vida del nostre poble, compatibilitzant sempre els seus coneixements científics, amb la modèstia pròpia dels homes savis de debò, i la seva permanent integració a la societat roquetera. Sempre respectats, fins i tot en moments tant difícils com els de la Guerra Civil, han estat objecte de reconeixement públic en diferents ocasions, atorgant-los l’Ajuntament l’honor que el nom dels Pares Cirera, Rodés, Romanyà, Cardús i Alberca, Directors Jesuïtes de l’Observatori, sigui el que tenen diferents carrers de Roquetes.

En aquests moments que, la manca de vocacions religioses, pareix que comença a posar en perill la continuïtat històrica de la relació de Roquetes amb els Pares Jesuïtes entenc més fonamentat que mai que se’ls faci aquest merescut homenatge, als Directors de l’Observatori, però també a tots aquells Jesuïtes que han compartit amb natros aquests més de cent anys d’història del nostre poble. Per això vull felicitar, des d’aquest bloc, als amics de la Congregació Mariana per la seva iniciativa

No voldria acabar aquest comentari sense explicar una anècdota del meu primer contacte amb profunditat amb el Director de l’Observatori que més temps de relació personal, i institucional he tingut. Devia ser l’any 1985 i, al Seminari de Tortosa, es feia un acte d’homenatge de la gent de la premsa al nostre estimat Canalero que acabà en un sopar multitudinari. Vaig tenir l’honor d’estar assegut al costat del Pare Alberca, que no feia massa mesos que havia estat nomenat Director, i al qual tan sols coneixia de forma protocol•lària. La vetllada va ser inesborrable, vam parlar d’un munt de coses, transcendents i intranscendents, i pràcticament, jo almenys, em vaig aïllar de tot el que m’envoltava. Quan va acabar el sopar, al tornar a casa, l’hi vaig confessar a la meva dona “avui he conegut un home savi”.

Bona nit i bona sort.

Carrer al primer Alcalde de Roquetes

El passat Onze de Setembre, a la façana del mercat de Roquetes, s'oficialitzava l'acord plenari de l'Ajuntament de posar el nom de Ramon Bosch i Rossell, primer alcalde de Roquetes, al tram del Canal entre el Carrer Major i l'Avinguda Diputació. Tot i la voluntat del nostre grup municipal de contribuir a corregir el deute històric de la Ciutat amb la persona que va portar les rendes del primer ajuntament en aquells llunyans i difícils temps del 1850 amb el nostre vot favorable, les formes del govern municipal (ERC, C i U, PP i INDEP.), tan importants en democràcia ho van impedir.

No voldria donar lliçons a ningú de com es feien les coses abans quan es tractava d'honorar a alguna persona que, com el senyor Ramon Bosch, hagués fet mereixements per tenir el nom d'un carrer. El metge don Manuel Cid Audí, el cantador Pepe Garcia "Lo Canalero", els Pares Jesuïtes Cardús i Alberca, Mossén Samuel a la Ravaleta .... tots ells sorgits d'una proposta ciutadana i consensuats, mitjançant el diàleg, a l'Ajuntament amb el vot de tots els regidors. Llavors es pensava que la millor manera de reconèixer aquests mèrits era que la representació democràtica dels roqueteros i roqueteres validés sense fissures la proposta ciutadana. Si no hi havia unanimitat, la proposta no arribava al Plenari. Tampoc no voldria recordar com, als actes institucionals, l'alcalde parlava en nom de totes i tos els roqueteros, fent reconeixement de predecessors, regidors o ciutadans sense importar la coincidència política.

Avui però, seguint un guió que ja dura més de dos anys, les coses es fan de forma molt diferent. On abans hi havia voluntat de diàleg, ara hi ha prepotència, on havia reconeixement i agraiment ara hi ha sectarisme, on l'alcalde representava a tots ara s'exclou a una part. No, no és aquest el camí ni el model, al menys el nostre. El govern de Paco Gas, des de el primer dia de la legislatura, te com a objectiu principal excloure del debat polític municipal els representants de més del 37% dels ciutadans del nostre poble. I això, ni és democràtic, ni, francament, l'hi permetrem.

Els socialistes volíem dialogar amb el govern municipal i consensuar que la proposta del nom del carrer al senyor Bosch Rossell fos de tots. No ens van donar l'oportunitat. Una reunió informativa amb la proposta ja tancada pel govern, i cap al Ple. Per a que els cal el diàleg amb l'oposició si tenen prou vots per aprovar el que vulguem? per a que els calen tretze vots, si amb set en tenen prou?. Sí, per a ells, la unanimitat, el consens, son valors prescindibles.

Sabeu però que és el que més ens va doldre als regidors socialistes que vam assistir a l'acte oficial?. El cinisme amb que Paco Gas quasi be va retreure a tots els que l'han precedit en aquests 159 anys a l'Ajuntament el fet de que el primer Alcalde de Roquetes no tingués el seu nom a un carrer. Això si, oblidant els seus 16 anys de regidor, els més de 7 anys compartint govern amb els socialistes i el que és pitjor, que ell, l'any 2000, va impedir que la proposta de la família Bosch de fer un reconeixement al seu antecessor, amb motiu del 150 aniversari de Roquetes com a municipi independent, arribés al Plenari de l'Ajuntament, d'acord amb aquell principi que he explicat abans.

Així pos, les coses al seu lloc, als socialistes ens satisfà que el primer Alcalde de Roquetes, Ramon Bosch Rossell tingui un carrer amb el seu nom, encara que natros, ara que Paco Gas i el seu partit estan d'acord, ho haguéssim fet d'una altra manera.

Bona nit i bona sort.

PRESENTACIÓ DEL BLOG

He de reconèixer que, malgrat ser un assidu seguidor de blogs d'informació política, plantejar-me a mi mateix la possibilitat de crear-ne un de propi sempre m'havia fet un cert respecte. El sabré crear?, seré capaç de trobar temps per fer comentaris amb una certa continuïtat?, tindran prou interès les meves reflexions?... en fi, segurament algunes de les preguntes que molts dels que ja utilitzeu aquesta eina us vareu fer abans de començar. Finalment però m'he decidit, i voldria que aquesta primera entrada fos una mena de compromís amb tots aquells i aquelles que us puguin interessar les meves opinions i també de declaració d'intencions. El compromís és el de trobar temps per fer arribar els meus comentaris d'una forma habitual; la declaració d'intencions, que aquest blog sigui una eina de comunicació honesta de la meva veritat manifestada amb el màxim respecte. La major part d'entrades tindran a veure amb la informació municipal de Roquetes, la del nostre Ajuntament, però tenint una societat tant viva i dinàmica com la nostra, em comprometo també a parlar persones i entitats del nostre poble.

Avui no voldria cansar-vos més, crec que com a presentació i declaració d'intencions pot ser suficient, espero complir amb els meus compromisos i no fer-vos esperar gaire amb una propera entrada.

Bona nit i bona sort.