dimarts, 15 de juny de 2010

Pressupostos municipals (2)

Be, com heu pogut veure per l’anterior comentari, els pressupostos de l’Ajuntament per al 2010, apart de ser el contrari del que diu el Govern municipal que son, als socialistes ens pareixen uns pressupostos que conduiran les finances públiques de Roquetes a un carreró sense sortida a mig termini.

Davant aquesta situació, que ens pareix extremadament complicada, des de l’oposició podíem fer dos coses, desentendre’ns, criticant tot allò que, segons el nostre entendre, s’està fent malament i esperar el fracàs del govern municipal, o be actuar des de la responsabilitat oferint l’ajut per trobar sortides, tot i que això últim, a un any vista de les eleccions i després del tracte rebut pel govern en aquests tres anys, no sigui un comportament que tot hom entengui i que a més no abunda en el mapa polític actual del nostre país.

Doncs be, malgrat tot, vam creure que la gravetat de la situació feia necessari optar per aquesta segona possibilitat. Així, vam decidir oferir un pacte al govern que permetés sumar el nostre vot als comptes municipals. Els proposàvem un parèntesi de quinze dies en l’aprovació del pressupost que permetés a govern i oposició plantejar una alternativa més realista i adequada, cercant el consens mitjançant el diàleg. Fent-nos corresponsables, per tant, del redreçament de la situació econòmica i financera i de les mesures a prendre per tal d'aconseguir-ho.

Evidentment teníem preparades algunes propostes en la línea d’aconseguir uns pressupostos més austers i creibles. Les podríem resumir en aquests apartats:

a) retallar la despesa corrent no imprescindible, equilibrant-la, per primer cop en la legislatura, amb uns ingressos realistes. Evitant així el dèficit.
b) fer més eficients econòmicament alguns serveis municipals desmesuradament dotats per a una època de crisi.
c) retardar algunes de les inversions que contenen els pressupostos de 2010 evitant l’increment de l'endeutament.
d) més enllà de l'estalvi a aconseguir, com a mesura simbòlica i en solidaritat amb la retallada de sous als empleats públics, una reducció d’un 15% en les indemnitzacions per assistències dels regidors de l’Ajuntament i les aportacions als grups polítics municipals, i d’un 5% en la retribució de l’Alcalde, únic càrrec de l’Ajuntament amb dedicació exclusiva (si no hagués tingut aquesta dedicació, com a empleat públic que és, li hagués tocat una reducció d’un percentatge similar).

Malgrat la nostra voluntat, ni tan sols aquests moments de màxima dificultat econòmica han fet possible que s’obrís una línea de diàleg entre govern i oposició. En aquest cas, l’excusa ha estat que el govern del nostre Ajuntament no volia retardar quinze dies més l’aprovació d’uns pressupostos que els ha costat cinc mesos presentar–ne la primera proposta. La explicació (no en tenim cap dubte) no és aquesta. L’equip de govern del nostre Ajuntament ha estat instal•lat, tot el que portem de legislatura, en una espècie de bombolla de supèrbia que els ha incapacitat per iniciar cap mena de contacte, diàleg i acord amb l’oposició, i aquest pecat és l’autèntic motiu pel qual, tampoc ara, han acceptat cap ajuda. Ara, pel be de Roquetes, tan sols ens cal desitjar que resolguin la situació ells sols, però natros seguirem plantejant alternatives.

Bona nit i bona sort.

1 comentari:

  1. Bona tarda Miquel, ja sé que potser no toca però no perdo l'esperança de parlar-ne. He vist publicat a un mitjà del territori el programa de festes majors i crec que com moltes altres coses a la vida, el tema festes mereix una profunda reflexió i un consens ampli que possibiliti la transformació del model d'una vegada per totes.

    En temps de crisi com els que vivim, programar onze dies de festes és poc menys que una obscenitat, portem dos annus horribilis sense res a celebrar i sinó que ho pregunten a la gent d'Indo o de Lear per exemple, dels quals algun/a viu a Roquetes.

    Crec sincerament que les Festes Majors s'han de reduir als dos caps de setmana, omplir els dies d'actes on la gent sigui protagonista i reduir-ne el cost tant com es pugui.

    Ja sé que respectar aquestes línies mestres és molt complex, més quan tot i ser ciutat Roquetes no deixa de ser un poble més o menys gran i la seva festa major és una de les poques coses intocables. Els períodes de crisi també ho són d'oportunitats, i el segle XX ja va quedar endarrere fa un deceni.Avui per avui la gent no necessita celebrar res després de la collita -origen de la festa-, els horaris, torns de treball, el fet de que la majoria de veïns/es treballen fora de Roquetes fan que els veritables espais d'aplec siguin els caps de setmana quedant la resta de setmana deslluïda i amb convocatòria reduïda la majoria de vegades.

    No deixa de ser una idea i un model minoritari però, també crec que és qüestió de temps que s'acabi imposant.

    Ah per cert, brillant la festa de la rosa i molt bo l'arròs de Victoria, quina gran cuinera teniu a l'agrupació!!

    Fins aviat.

    Mourinho.

    ResponElimina