dimecres, 5 d’octubre de 2011

Avui salut i educacio.... demà el subsidi d'atur?








Certament, com una mena de maledicció bíblica, no hi ha dia sense la corresponent ració de males notícies.  Ahir es feien públiques les dades de l’atur de setembre, unes molt males dades. Noranta-cinc mil persones al conjunt de l’Estat –setze mil de les quals a Catalunya-  han passat a engreixar les, ja de per sí, prou dramàtiques llistes de persones desocupades. Una situació com aquesta crea un autèntic trauma personal a les persones afectades, que veuen trencades les seves expectatives de present i futur. No en va l’atur és avui la principal preocupació dels espanyols, d’acord amb el darrer baròmetre del CIS.

 
Però que us sembla, si afegim a aquesta molt mala noticia la traïció que ahir li va fer el subconscient a la Secretaria General del Partit  Popular, la senyora Cospedal, plantejant els seus dubtes sobre què cal fer en el futur sobre l’actual subsidi de l’atur. M’agafa autèntic espant, tan sols de pensar-hi, de les solucions que ha de tenir preparades el PP per a una qüestió, socialment tan sensible, com aquesta. M’esgarrifa si han de ser del to de les que està posant en pràctica, la pròpia Cospedal, com a Presidenta de Castella la Manxa.








El programa electoral del Partit Popular, per a les properes eleccions del mes que ve, segueix sent com una mena de misteri del que se’n parla molt, però ningú no en sap res. Per tant és d’agrair que de quan en quan ens ensenyin la poteta, insinuant allò que pensen fer si els ciutadans els donen la confiança. No insistiré però, al meu parer, baixar els impostos (una de les coses que sembla que tenen clar els populars) és incompatible amb el manteniment d’un Estat de Benestar com el que hem aconseguit els darrers trenta anys.


 






Amb una escola pública sense els recursos que li permeti donar una educació de qualitat, una atenció sanitària pública deficient per manca de mitjans, i posant en qüestió prestacions socials com la de l’atur, ja us ho deia ahir,  acabarem passant de l’Estat del Benestar al l’Estat de Beneficència i, creieu-me, no és el mateix.

Bona nit i bona sort.   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada