Contra la resignació, il·lusió!!!

Aquesta tarda, llegia les últimes entrades del facebook i una d’aquestes m’ha cridat l’atenció, una persona jove venia a dir:  “Cada dia que passa més a prop de la pèrdua de moltes de les llibertats que hem aconseguit en els últims anys... trist.”  El missatge no era nou, les darreres setmanes, d’una manera o altra, l’estem escoltant per tot arreu. Sembla que, aquest cop, el que diuen les enquestes ja és suficient, i el Partit Popular ha guanyat sense que calgui fer eleccions.

Em rebel·lo!. No pot ser que davant unes eleccions democràtiques, on el vot de cada un de natros pot decidir que les coses vagin d’una o d’altra manera, el sentiment més reiterat sigue el de la resignació, i el de donar per fet que les polítiques que es faran els propers quatre anys des del Govern de l’Estat, seran les que en aquests moments s’estan fent a les comunitats autònomes on governen aquests senyors de la dreta espanyola, o que, aquí mateix, està practicant, com a bons deixebles, Convergència i Unió.

L’Estat del Benestar està en perill. L’educació i l’atenció a la salut públiques, han estat les primeres en patir les conseqüències d’unes polítiques reaccionàries allà on governa la dreta. Però encara es pot fer més mal, sens dubte. Les pensions, la llei de la dependència o el mateix subsidi d’atur poden ser les següents víctimes de la promesa baixada d’impostos de Rajoy, si aquest arriba al govern.

Fa poc més de set anys, el tretze de març de 2004, també hi va haver unes eleccions, on tot feia presagiar que el Partit Popular, llavors al govern amb majoria absoluta, tornaria a guanyar de manera folgada i, per tant, Espanya continuaria a la Guerra de l’Irak, o el transvasament de l’Ebre seria definitivament una realitat. Però no va ser així, un dels més alts nivells de participació democràtica a unes eleccions ho va evitar. Ara es pot tornar a aconseguir, depèn de tots i cada un de natros.

Cal combatre la resignació amb la mateixa il·lusió, tot i la nostra insignificança,  amb la que vam lluitar per evitar el transvasament de l’Ebre. També llavors molts pensaven que no ens en sortiríem, que no podríem vèncer els grans interessos polítics i econòmics que s’amagaven al darrera d’aquella monstruositat social i ambiental, promoguda pel PP i recolzada per C i U. Però ens en vam sortir!!

Amb seguretat moltes coses no s’han fet bé en aquests set anys i mig, però, esteu segurs que, amb una situació com la que hem viscut, el Partit Popular ho hagués fet millor? Penseu que la solució dels problemes de la majoria passa, principalment, per abaixar els impostos als que més tenen (que és de les poques coses que Rajoy ha afirmat amb claredat, des de fa mesos)? En definitiva, penseu que amb el Partit Popular serem més lliures o tindrem millors serveis públics dels que hem tingut aquests darrers set anys i mig? Si totes aquestes preguntes tenen un no com a resposta, ja sabeu el que cal fer, evitar amb el vostre vot que governi el PP.   

Jo penso lluitar contra la resignació, no vull un govern del Partit Popular, i ens queden quinze dies per aconseguir que la majoria, que tampoc ho vol, canviï resignació per il·lusió.

Bona nit i bona sort.  

 

 

.

.