dijous, 17 de novembre de 2011

Diumenge natros tenim la paraula

Foto cedida per Ximo Barberà

En la mesura que la campanya s’apropa al seu final, es fa cada cop mes evident la indignant indefinició, carregada de calculada ambigüitat, de les propostes que es compromet a realitzar el partit al que totes les enquestes senyalen com a clar guanyador a les eleccions del proper diumenge. Dic que és indignant, perquè mai en la historia de la democràcia d’aquest país, un partit amb possibilitats de guanyar les eleccions havia amagat les seves intencions d’una manera tan descarada, que ratlla en l’estafa, el frau democràtic.
La situació tan greu que viu l’economia del país hauria de ser motiu  suficient per a que aquells que pretenen governar es mullessin, i ens diguessin que pensen fer per sortir d’aquest atzucac. Quines mesures pensen portar a terme per reduir la xifra d’aturats, i si pensen o no reduir els drets laborals dels treballadors, especialment d’aquells que treballen en petites i mitjanes empreses. Si mantindran o no el subsidi d’atur, amb prestacions similars a les que avui tenen els que han perdut la feina. Si s’anirà cap a la privatització de drets socials com la sanitat i l’educació, o es mantindran els serveis públics de qualitat que havíem aconseguit en aquests últims trenta anys. Si anul·laran la llei de la dependència. Si faran pagar una part dels medicaments als pensionistes, o no. Quines mesures pensen prendre davant la voracitat dels mercats financers amb el deute públic espanyol Que passarà amb la tributació de les gran fortunes, es perseguirà el frau fiscal? I a l’Ebre, tindrem transvasament o no?.........
Les respostes a totes aquestes preguntes, amb propostes clares als programes electorals, son les que haurien de fer que diumenge guanyessin uns o altres. Fins ara però, els que van davant a les enquestes es neguen a confirmar res de res del que faran, no fos cas que la gent no els votés. El Partit Popular vol guanyar les eleccions sense comprometre’s  a res, mentre el partit socialista, Rubalcaba, Carme Chacon, Joan Sabaté, Francesc Vallés, Lluisa Lizarraga, la totalitat del seus candidats s’han passat la campanya explicant allò que pensen fer per sortir d’aquesta maleïda crisi a partir d’una nova legislatura.
Si les enquestes es veuen confirmades diumenge, amb una victòria aclaparadora del Partit Popular, caldrà que estiguem preparats per a tot, no s’han compromès a res però se’ls veuen perfectament les intencions.
Però això es pot canviar encara, és el vot de tots i cada un de nosaltres el que decidirà quines polítiques es faran els propers quatre anys des del Govern de l’Estat. Jo estic convençut que la majoria no vol polítiques de retallades de drets socials, ni que es baixin els impostos als que més diners tenen. La majoria no vol que les persones amb dependència no tinguin ajuts públics. La majoria no vol que es donin facilitats a l’empresari per acomiadar treballadors. I aquí, a casa nostra, som la majoria els que no volem que el transvasament ens torni a amargar la vida.
Per tant, per a no tenir que manifestar-nos a partir de dilluns en la defensa d’allò que la majoria volem per als propers quatre anys, manifestem-nos amb coherència diumenge votant aquells que defensen millor el que volem la majoria. Diumenge, serà president Rajoy o ho serà Rubalcaba, no hi ha cap altra possibilitat, així doncs tots tenim la paraula.
Vull un govern que defensi l’Estat del Benestar, vull un govern que no s’endugui l’aigua de l’Ebre, vull un govern socialista. Jo ho tinc clar, Rubalcaba!
Bona nit i bona sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada