dijous, 1 d’abril de 2010

Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà


El passat dimarts, al Ple de l’Ajuntament, s’aprovava per unanimitat canviar el nom de la Biblioteca Municipal de Roquetes, per Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà. Efectivament, els socialistes votàrem a favor, calia fer-li un reconeixement institucional a la Mercè, i li volíem fer aquest reconeixement. No s’hagués entès, tot i que el nostre plantejament era diferent, que no ens hi haguéssim sumat amb el nostre vot a aquest homenatge pòstum de la ciutat que la va veure néixer i a la que ella tant va estimar.

Dit tot això, un cop més, el Govern Municipal ha mostrat que la seva sensibilitat institucional sols va lligada als interessos polítics i electoralistes dels grups que el conformen. Tantmateix, en el procés de tramitació del canvi de nom de la biblioteca  s’ha evidenciat, un cop més, la incapacitat d’acceptació de cap proposta que no vingui dels partits que avui manen al nostre Ajuntament i, potser el més greu, la manca de perspectiva històrica d’uns governants que, massa vegades, pareix que pensen que Roquetes no existia abans que ells arribessin al poder municipal. M’explicaré.

Als pocs dies de la desgraciada i prematura desaparició física de la Mercè Lleixà, els regidors socialistes proposàrem, a la Comissió Informativa de Governació del nostre Ajuntament, iniciar la tramitació per posar el nom de la Mercè a un dels carrers de la ciutat, on ella havia tingut el seu domicili. Una proposta oberta al diàleg i consens que, com altres, no va tenir cap èxit. És clar, l’havíem proposat natros.

Amb posterioritat, quan, en nom del govern municipal, el Regidor de Cultura va plantejar per primera vegada canviar el nom de la biblioteca, amb voluntat de consens (deia ell), natros vam argumentar dos aspectes de pes que creiem s’havien de considerar. El primer, el fet que la biblioteca portés el nom de la ciutat sense cap afegit, sent la primera, i probablement l’única que tindrem durant molts anys, ens semblava una qüestió prou important per tenir present en el moment de canviar-li el nom. El segon aspecte era, que sent, la biblioteca, un equipament cultural que sempre ha estat vinculat al mon de la lectura, calia al nostre parer, reflexionar i reconèixer d’alguna manera, la importància que van tenir, per a Roquetes, aquells mestres vocacionals que, les primeres dècades del segle XX, ensenyaven “de lletra” als seus domicilis particulars, o anant en bicicleta pels camps i hortes del municipi a aquells xiquets i xiquetes que no tenien cap altra possibilitat d’aprendre a llegir o escriure. Alguns d’aquests mestres admirables foren represaliats i exiliats en arribar les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

D’acord amb aquests plantejaments, vam proposar alternativament, que es posés el nom de la Mercè Lleixà a la sala d’actes i exposicions de la Biblioteca, lloc on es fan moltes de les activitats que organitza l’equip de direcció de la Biblioteca de Roquetes, recopilant l’obra de la Mercè en un fons audiovisual que permetés divulgar-la, mantenint a la vegada la nostra proposta inicial de posar el nom de la Mercè a un carrer de la ciutat vinculat amb la seva vida. Tampoc es va acceptar.

En aquest context doncs, vam arribar al Ple del dimarts on vam preferir compartir els sentiments d’estima i admiració cap a la Mercè Lleixà amb el nostre vot favorable, abans que defensar els nostres arguments amb un vot diferent.

Bona nit i bona sort

1 comentari:

  1. Sempre cal retre homenatge a aquella gent que destaquen al poble. I si ha sobre, han portat el nom de Roquetes per tota Catalunya, encara millor.
    Felicitats per la iniciativa.

    ResponElimina