Reflexions preelectorals (6) "El diumenge a votar"

Ja tan sols queden dos dies, dos dies per acabar de reflexionar i decidir amb el nostre vot el futur que volem per al nostre País els propers quatre anys. Un cop més, el proper diumenge, tindrem la possibilitat d’exercir una de les principals manifestacions d’una societat democràtica, el dret a elegir els nostres representants mitjançant el sufragi universal. Un dret pel que moltes persones van lluitar per a que el poguéssim tenir  i que moltes encara, arreu del mon, hi  segueixen lluitant.

El vot així com la possibilitat de tenir una educació o una assistència a la salut, públiques i de qualitat, son drets que ens igualen a tots els ciutadans i ciutadanes. De vegades penso que, alguns, potser els més joves que no han conegut situacions diferents a la que avui vivim al nostre país, no valorem prou aquests drets, és com si els haguéssim tingut sempre i mai ningú ens els pogués prendre, i això, certament, ni ha estat ni és així.

La millor defensa que podem fer per mantenir aquests drets és mitjançant la participació, anant a votar. No és veritat, que la política no serveixi per a res, ni que tots els polítics son iguals, i tampoc no és cert que sigui igual que guanyin uns o guanyin uns altres. El que passi a Catalunya els propers quatre anys estarà clarament condicionat pel resultat del diumenge, i de cap manera pot ser el mateix per al manteniment dels nostres drets socials que guanyi una opció política com Convergència i Unió, liberal conservadora, o que ho faci el Partit dels Socialistes de Catalunya, una opció progressista, d’esquerres.

Aquí, a les nostres terres, tenim un molt clar exemple del que van ser les polítiques de C i U durant vint i tres anys. A la cua de la inversió pública de tot Catalunya sols els vam importar quan van necessitar els nostres recursos naturals per consagrar un model de país centralista i centralitzat. A les Terres de l’Ebre s’ha invertit més en aquests set anys dels governs presidits per Maragall i Montilla que en els vint i tres presidits per Pujol.

Així doncs, ha arribat l’hora d’anar a votar, que el dret, que us deia a l’inici d’aquest comentari, es converteixi en el deure que tenim amb tots aquells que van lluitar per fer-lo possible, i amb el compromís que tots assumim per tenir un futur millor.

Aquest futur millor que, com he intentat fer-vos arribar en aquestes reflexions preelectorals, per a mi representa les propostes del Partit dels Socialistes de Catalunya. Vull un govern catalanista, progressista, d’esquerres, vull un govern  presidit per José Montilla. Ajudeu-nos a fer-lo possible amb el vostre vot.

Bona nit i bona sort.   

Reflexions preelectorals (5) "No tindrem cara a cara"

Malauradament, no podrem tenir un debat electoral “cara a cara” entre els dos únics candidats amb opcions a presidir la Generalitat a partir de les eleccions del proper diumenge. No menys de vint vegades, el President Montilla, ha proposat aquest tipus de debat sense obtenir una resposta positiva d’Artur Mas fins la matinada de diumenge. Per tant, davant  una anàlisi restrictiva de la norma, per part de la Junta Electoral, no tindrem l’oportunitat de contrastar els projectes de futur que els dos candidats plantegen, especialment per sortir de la crisi, en mom del seus partits.

      

Un debat d’aquestes característiques en una situació com l’actual, al meu parer, te un gran interès per al conjunt de la ciutadania, especialment per aquells que més afectats estan per la crisi. De fet, bona part d’aquestes persones son les que menys entusiasmades estan en anar a votar. Per tant, des d’aquesta perspectiva, ni que tan sols fos per a promoure la participació democràtica, aquest tipus de debat haurien d’estar garantits per la llei. Perquè, encara que és veritat que el nostre sistema polític és Parlamentari, a unes eleccions on es presenten mes de trenta candidatures, no acabo de veure la diferencia discriminatòria que hi pot haver, per als que en cap cas podran debatre amb ningú, que els debats sols siguin dels Partits que van tenir representació a les darreres eleccions o que es garanteixi també, sense restriccions burocràtiques, un cara a cara amb els líders dels partits als que les enquestes atorguen sense cap mena de dubte la possibilitat de formar govern.

Així doncs, no hi haurà debat, però cal continuar amb la campanya fins al final, amb actes electorals com el que ahir els socialistes de l’Ebre vam celebrar a Tortosa, o com l’acte central que dijous farem al Sant Jordi a Barcelona. Actes per recordar als ciutadans i ciutadanes tot allò que s’ha fet des del Govern, admetent fins i tot que hem pogut cometre errors, però presentant un balanç de realitzacions que deixa un País molt més preparat per als reptes de futur que ho estava fa set anys. Actes que ens serveixen, sobretot, per plantejar públicament les nostres propostes, els nostres compromisos amb les persones i per als diferents territoris.

Perquè les diferències entre uns i altres son moltes, perquè on uns diuen que baixaran els impostos i suprimiran 50 mil funcionaris, natros diem que s’ha de mantenir la fiscalitat per continuar amb les polítiques socials; perquè davant els que volen privatitzar serveis públics, natros proposem enfortir-los; en lloc de transvasaments reutilització i depuració; en lloc de condemnar a  marginalitat als que ni estudien ni treballen, incentius en formació  per a que trobin feina; més beques universitàries, millor educació i millor formació professional per garantir un futur millor al nostre jovent; més recerca i investigació per millorar la nostra competitivitat econòmica; foment de les energies netes com a factor d’ocupació; en definitiva polítiques d’esquerres per a sortir de la crisi.

Queden quatre dies per a les eleccions i, com deia ahir la Montse Tura, ens deixarem la veu per fer arribar, fins l’últim segon, la nostra voluntat de servir al País i als seus ciutadans i ciutadanes des del Govern de la Catalunya.

“ tots nos som tan com vos, e junts molt més que vos”

Bona nit i bona sort.

Reflexions pre-electorals (4) "Última setmana de campanya"

Entrem de forma decidida als darrers dies de campanya, espero i desitjo que les reflexions que he anat fent arribar des d’aquest bloc, entre d’altres coses, us hagin anat fent prendre consciencia de lo transcendent que és l’acte d’anar a votar. Ara però, vull avançar un pas més donant-vos arguments per a que, amb el vostre vot, el Govern de Catalunya que surti dels comicis del 28-N sigui socialista, un govern presidit per José Montilla.

A mesura que ha anat avançant la campanya s’ha dibuixat un escenari polític mol definit, el Govern de la Generalitat que sortirà d’aquestes eleccions o el presidirà Montilla o ho farà Mas, es a dir, o tindrem un govern d’esquerres, o el tindrem de dretes. I aquesta és la qüestió principal que es dilucida l’últim diumenge de novembre. Certament, el paper de partits com Esquerra Republicana o el Partit Popular, en aquestes eleccions, és el de teloners de Convergència i Unió, disputant-se un tercer lloc que els permetria a uns mantenir-se al govern, o als altres garantir-se el suport futur del partit de Mas a Mariano Rajoy.

Així doncs, davant aquest escenari, el compromís del President Montilla és clar, no podem distreure’ns en cap altre objectiu que no sigui el de sortir de la crisi, en crear nous llocs de treball i reduir l’atur i complir aquest objectiu mantenint els drets socials del nostre Estat del benestar. És per això que ni podem ni volem assumir compromisos que no ens portaran enlloc. Ha arribat l’hora de tenir un govern sense complexes ni muletes, ni independentista ni de dretes, i amb la garantia de la feina feta. Un govern catalanista i d’esquerres.

Ja us ho deia en l’anterior reflexió pre-electoral, no serà el mateix per sortir de la crisi que les polítiques des del Govern de la Generalitat les executi un Govern presidit per Montilla o que ho faci un presidit per Mas. En aquests dies, malgrat la manca de concreció de les propostes econòmiques dels nacionalistes, l’escenari de futur es va dibuixant. Retallades d’impostos i reducció de l’Administració, seguint el model anglès de Cameron, sembla ser el camí escollit. Però, que vol dir això exactament?, doncs, que amb menys impostos i reduint l’Administració alguns serveis públics essencials també es reduiran i, per tant, els més febles ho tindran encara més complicat.

Catalunya, aquests darrers set anys, ha avançat de forma indiscutible en allò que s’anomena les polítiques pròpies de l’Estat del Benestar, més mestres i millors equipaments educatius, mes metges i infermeres amb nous hospitals i centres d’assistència primària, més beques per poder accedir a la universitat, més ajudes a les persones dependents; i tot això, gràcies al millor sistema de finançament que mai hem tingut i la voluntat política de tindre un país més modern i més just. Però, en aquest sentit, queda molt per fer.

Alguns, ja donen per guanyades les eleccions, ja reparteixen càrrecs, sembla com si els sobrés el dia de les eleccions; altres però seguin treballant, seguim fent propostes, volem que els catalans i les catalanes vagin a votar, sols ells decidiran quin Partit i quin model polític guiarà Catalunya els propers quatre anys. Jo segueixo creient en el PSC com el partit que millor representa els interessos de la majoria. Segueixo creient en José Montilla com a President del Govern de Catalunya.

Bona nit i bona sort.   

   

        

Reflexions pre-electorals (3) "Comença la campanya electoral"

D’aquí poques hores comença oficialment la Campanya Electoral, els darrers quinze dies per poder convèncer l’electorat indecís, divulgant la feina feta en aquests set anys de govern, i fent arribar fins l’últim racó del país les nostres propostes per un futur millor de tots els catalans i les catalanes.

L’obra dels governs presidits per Maragall i Montilla, tant a Roquetes com a les Terres de l’Ebre i al conjunt de Catalunya, no te comparació possible amb cap etapa anterior. El millor finançament que mai ha tingut Catalunya en la seva història ha permès transformar el país, fent-lo territorialment més equilibrat, econòmicament més preparat i socialment més just.

Les polítiques socials i la millora de les infraestructures han estat el full de ruta d’una l’acció de Govern tan sols desdibuixada per la crisi econòmica mundial més important dels darrers vuitanta anys. Una crisi que no ha provocat el Govern ni les seves polítiques però amb conseqüències dramàtiques per a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a l’igual que els de molts altres països del nostre entorn econòmic.

El Govern de la Generalitat que surti de les eleccions del 28 de novembre haurà de continuar afrontant com a prioritat la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball, però te molta importància que les receptes a aplicar siguin d’un partit com el PSC, o les apliqui un coalició neoliberal com Convergència i Unió. Com deia la cançó “no es lo mismo”. Veieu, per exemple, les mesures que vol aplicar el govern conservador – liberal britànic.        

Si us hi fixeu, C i U, fins ara, ha tingut molta cura de no ensenyar les seves propostes per sortir de la crisi, més enllà d’alguna afirmació estrambòtica del senyor Mas que els seus assessors li van fer rectificar immediatament  Això sí, subliminalment, insinuen retallades que, en cas que arribessin a governar, amb tota seguretat impactarien en els que més necessiten de la protecció pública en moments com els actuals..

En aquesta situació doncs, les darreres enquestes publicades ens diuen dos cosses importants; la primera, que el percentatge de participació pot ser molt baix (algunes situen la abstenció al voltant del 50%), la segona, que, amb aquesta participació, els dos únics partits que milloren posicions son Convergència i Unió que es situa prop de la majoria absoluta, i el Partit Popular, que passaria a ser la tercera força política del nou Parlament. Es a dir, amb poca participació guanya la dreta, els seus electors amb tota seguretat no s’abstindran. Les enquestes però ni donen vots ni guanyen eleccions, les eleccions, en democràcia, les guanyen els ciutadans i les ciutadanes anant a votar.

Bona nit i bona sort. 

   

P.D. “Catalunya és la regió amb millors perspectives econòmiques del Sud d'Europa de cara al futur, segons un rànquing elaborat pel Financial Times”.

     

    

   

     

    

   

Reflexions d'una tarda trista

Si voleu que us sigui sincer, el que menys m’apeteix avui és parlar del plenari extraordinari que hem celebrat aquesta tarda. Ahir m’assabentava del sobtat traspàs d’una persona per la que tenia gran estima i amistat, i amb la que vaig compartir uns anys de compromís i treball per les festes del nostre poble des de la Junta del Patronat de Festes. L’amic Antolí Ortiz Rocha ens ha deixat en no superar una senzilla intervenció quirúrgica, que ha generat molts interrogants, vers l’actuació mèdica, a la seva família. Sí, avui estic trist, com ho estan els seus familiars i com ho estem tots aquells que ens consideràvem els seus amics. Descansa en pau Antolí,

Tot i el meu estat d’ànim, la realitat s’imposa i, seguint el compromís que m’he imposat amb els que llegiu aquest bloc, avui deixaré unes curtes  reflexions vers el Plenari en que s’han aprovat els tributs municipals per al 2011.

Per primer cop en la legislatura, el nostre grup, hem votat afirmativament les ordenances fiscals. El Govern ens proposava l’increment cero, per a la major part d’impostos, taxes i preus públics, justificant-ho en la situació de crisi econòmica que vivim i, efectivament, aquest va ser el motiu pel que, l’any passat no vam votar favorablement les pujades que, aquest mateix Govern, va proposar per al 2010. Llavors els nostres arguments per votar-hi en contra eren els mateixos que avui ha utilitzat el Regidor responsable d’Hisenda, per presentar el no increment per al 2011.

Però amés, intentant ser conseqüent amb els arguments utilitzats en anys precedents, Jordi Bausells, ha fet balanç dels increments d’impostos al llarg de la legislatura, dient-nos que, al final, la suma dels increments que s’han anat produint, d’ençà que ell es Regidor, acabaran coincidint amb l’IPC real d’aquests quatre anys. Jo no hi estic d’acord, com us deia l’any passat, tan sols cal que ho comproveu, i veureu si ti raó ell o la tenim natros.

Be, com ha dit Sisco Trullen, el nostre portaveu avui en aquest punt, “estem segurs” que aquesta moderació impositiva per al 2011 no te a veure amb el fet que l’any que ve siguin les eleccions municipals.

Bona nit i bona sort.   

Falta de transparència en la compra de les naus de LEAR

Al meu parer, si per alguna cosa destaca la tramitació de la compra de les naus industrials de l’antiga Lear a Roquetes per  part de l’Ajuntament, és per la absoluta falta de transparència del Govern municipal.

Sí, sabem que la subvenció per adquirir les naus és d’un milió sis-cents cinquanta mil euros i que ha estat atorgada pel Ministeri d’Indústria del Govern Central, canalitzant-la mitjançant l’Agència de la Generalitat ACC10. També sabem, que ACC10 transferirà a l’Ajuntament de Roquetes, com a molt tard el primer trimestre del 2011, aquesta quantitat per tal que sigui l’Ajuntament qui adquireixi les naus.

De tot l’anteriorment esmentat, no us penseu que hem tingut cap informació per part del Govern de l’Ajuntament, tal com, al meu parer, pertocaria. En alguns casos, l’hem tingut pels mitjans de comunicació, o per reunions amb responsables territorials del Govern de la Generalitat, o, en altres,  pel fet que, en ser una subvenció del Govern Central, s’hagi  notificat des de la Subdelegació del Govern a Tarragona.

Ara, un cop la subvenció ja s’ha aprovat, pels mitjans de comunicació, coneixem, de boca de l’Alcalde, que la intenció de l’Ajuntament és llogar les naus a preus simbòlics un cop s’hagi formalitzat la compra de les naus i, fins i tot, que ja hi ha dues empreses interessades. Així com, també ens arriba, que l’Alcalde va signar, el passat mes de juliol un document de “pre-acord” amb LEAR fitxant el termes per adquirir les naus, sense que aquest “pre-acord” hagi passat per cap Comissió Informativa de l’Ajuntament, ni se n’hagi donat compte al Ple de l’Ajuntament, ni ens consti que surti a cap acta de la Junta de Govern.

Crec que, més enllà de la obligació d’informar que te qualsevol govern municipal de l’inici d’un acte administratiu d’aquesta importància, a l’Alcalde, un cop més, li ha sobrat arrogància i li ha faltat voluntat política per liderar, des del diàleg i la transparència, la col·laboració de tots els grups municipals per superar la complicada situació que va deixar al nostre municipi el tancament de LEAR ara fa un any. En aquest tema, com en tants d’altres, ell sap que els socialistes sempre estarem al servei de l’interès general dels roqueteros i roqueteres, treballant al costat de qui calgui.

Si la transparència no és el fort d’aquest govern municipal, en canvi de propaganda, en aquests tres anys i mig, en podrien instaurar una càtedra universitària. El divendres passat, tot i no estar oficialitzada la compra de les naus, l’Alcalde i el Delegat del Govern de la Generalitat convocaven els mitjans de comunicació a les naus de Lear, per tornar a explicar el que ja s’havia explicat dies abans a la Delegació del Govern, doncs be, a ningú se li va ocórrer que per entrar a una propietat privada primer s’ha de demanar autorització al seu propietari i, clar, la foto i les declaracions es van tenir que fer al carrer  

Bona nit i bona sort.  

Esmorzar dels socialistes de l’Ebre a Roquetes amb Joan Lerma

Amb la moral alta i les piles carregades els socialistes de les Terres de l’Ebre hem compartit, avui,  un esmorzar  a l’Hort de Cruells de Roquetes. Queden 21 dies per a les eleccions i tenim  el convenciment que si la participació, el 28 de Novembre, és alta, els socialistes seguirem sent la força decisiva per a  formar un govern progressista, presidit per José Montilla.

Cal continuar l’obra iniciada en aquests set anys, Les Terres de l’Ebre i Roquetes no es poden permetre tornar a un passat d’oblit i deixadesa, que tan be representen els Mas, Puig i companyia.

Bona nit i bona sort.

Els camins municipals de Roquetes



Uns dels molts clots de les Parellades



Desprès de llegir cartes de queixa als diaris, de rebre comentaris de pagesos, d’escoltar a caçadors, boletaires i excursionistes, tots lamentant-se de l’estat dels camins municipals de Roquetes, m’he decidit a penjar aquest comentari al bloc.

Certament, la extensa superfície rural del nostre terme municipal fa dels més de dos-cents quilòmetres de camins una peça clau, especialment, per a la comunicació tant de pagesos professionals, com els, avui més majoritaris, de cap de setmana. Evidentment també, tant els conreus propis del terme, bàsicament de secà (olivera, ametller, garrofer), com d’altres (els cítrics) que es van anar imposant a finals dels anys vuitanta, tenen una periodificació en el temps de recol·lecció molt semblant entre la tardor i l’inici de l’hivern.

Tanmateix, es coneguda per quasi tothom del nostre poble, la important afició a la caça menor i major, que concentra la seva activitat en aquest mateix període. Essent també en aquests darrers mesos de l’any, els que, bé sigui pels rovellons o simplement pel gaudi d’un paisatge majestuós, més persones accedeixen al Port de Caro per la seva entrada des del nostre municipi.

Tot això que acabo d’exposar no és una novetat, es produeix cada any, tothom ho sap. Com també tothom sap, o hauria de saber, que és en aquests mesos quan els camins han d’estar en el millor estat possible, en ser-ne més utilitzats.

Amb més o en menys diners, això havia estat una norma de funcionament dels governs municipals de Roquetes, fins l’actual legislatura. Molts van ser els camins que es van asfaltar de nou (Terrapico, Els Trulls i Bello, els més recents a la legislatura passada). Però a més, l’any que hi havia pocs recursos fèiem una passada pels que tenien més trànsit i, si n’hi havien més, la reparació era més important i afectava més camins. Tot això, sempre resant per a que no vingués una llevantada i tinguéssim que començar de nou.

L’estiu passat ja vam veure el mal estat de conservació d’alguns dels més importants, però pensàvem que al setembre es posaria solució. Així doncs, aquesta tarda hem anat a comprovar si ja s’havien arreglat o si les moltes queixes que ens havien arribat estaven fonamentades .

Per dir la veritat, hem pogut veure que alguns dels camins feia poques hores que s’havien arreglat. Altres, però, estaven tan malament o pitjor que l’estiu passat. Especial menció al de les Parellades, un dels més transitats del terme, que presenta un aspecte que pot resultar fins i tot perillós per a les persones que l’utilitzen. En fi, us deixo un petit reportatge gràfic d’allò que hem vist.

Bona nit i bona sort.