dimecres, 3 de novembre de 2010

Els camins municipals de Roquetes


Uns dels molts clots de les Parellades

Desprès de llegir cartes de queixa als diaris, de rebre comentaris de pagesos, d’escoltar a caçadors, boletaires i excursionistes, tots lamentant-se de l’estat dels camins municipals de Roquetes, m’he decidit a penjar aquest comentari al bloc.

Certament, la extensa superfície rural del nostre terme municipal fa dels més de dos-cents quilòmetres de camins una peça clau, especialment, per a la comunicació tant de pagesos professionals, com els, avui més majoritaris, de cap de setmana. Evidentment també, tant els conreus propis del terme, bàsicament de secà (olivera, ametller, garrofer), com d’altres (els cítrics) que es van anar imposant a finals dels anys vuitanta, tenen una periodificació en el temps de recol·lecció molt semblant entre la tardor i l’inici de l’hivern.

Tanmateix, es coneguda per quasi tothom del nostre poble, la important afició a la caça menor i major, que concentra la seva activitat en aquest mateix període. Essent també en aquests darrers mesos de l’any, els que, bé sigui pels rovellons o simplement pel gaudi d’un paisatge majestuós, més persones accedeixen al Port de Caro per la seva entrada des del nostre municipi.

Tot això que acabo d’exposar no és una novetat, es produeix cada any, tothom ho sap. Com també tothom sap, o hauria de saber, que és en aquests mesos quan els camins han d’estar en el millor estat possible, en ser-ne més utilitzats.

Amb més o en menys diners, això havia estat una norma de funcionament dels governs municipals de Roquetes, fins l’actual legislatura. Molts van ser els camins que es van asfaltar de nou (Terrapico, Els Trulls i Bello, els més recents a la legislatura passada). Però a més, l’any que hi havia pocs recursos fèiem una passada pels que tenien més trànsit i, si n’hi havien més, la reparació era més important i afectava més camins. Tot això, sempre resant per a que no vingués una llevantada i tinguéssim que començar de nou.

L’estiu passat ja vam veure el mal estat de conservació d’alguns dels més importants, però pensàvem que al setembre es posaria solució. Així doncs, aquesta tarda hem anat a comprovar si ja s’havien arreglat o si les moltes queixes que ens havien arribat estaven fonamentades .

Per dir la veritat, hem pogut veure que alguns dels camins feia poques hores que s’havien arreglat. Altres, però, estaven tan malament o pitjor que l’estiu passat. Especial menció al de les Parellades, un dels més transitats del terme, que presenta un aspecte que pot resultar fins i tot perillós per a les persones que l’utilitzen. En fi, us deixo un petit reportatge gràfic d’allò que hem vist.

Bona nit i bona sort.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada