divendres, 26 de novembre de 2010

Reflexions preelectorals (6) "El diumenge a votar"

Ja tan sols queden dos dies, dos dies per acabar de reflexionar i decidir amb el nostre vot el futur que volem per al nostre País els propers quatre anys. Un cop més, el proper diumenge, tindrem la possibilitat d’exercir una de les principals manifestacions d’una societat democràtica, el dret a elegir els nostres representants mitjançant el sufragi universal. Un dret pel que moltes persones van lluitar per a que el poguéssim tenir  i que moltes encara, arreu del mon, hi  segueixen lluitant.
El vot així com la possibilitat de tenir una educació o una assistència a la salut, públiques i de qualitat, son drets que ens igualen a tots els ciutadans i ciutadanes. De vegades penso que, alguns, potser els més joves que no han conegut situacions diferents a la que avui vivim al nostre país, no valorem prou aquests drets, és com si els haguéssim tingut sempre i mai ningú ens els pogués prendre, i això, certament, ni ha estat ni és així.
La millor defensa que podem fer per mantenir aquests drets és mitjançant la participació, anant a votar. No és veritat, que la política no serveixi per a res, ni que tots els polítics son iguals, i tampoc no és cert que sigui igual que guanyin uns o guanyin uns altres. El que passi a Catalunya els propers quatre anys estarà clarament condicionat pel resultat del diumenge, i de cap manera pot ser el mateix per al manteniment dels nostres drets socials que guanyi una opció política com Convergència i Unió, liberal conservadora, o que ho faci el Partit dels Socialistes de Catalunya, una opció progressista, d’esquerres.
Aquí, a les nostres terres, tenim un molt clar exemple del que van ser les polítiques de C i U durant vint i tres anys. A la cua de la inversió pública de tot Catalunya sols els vam importar quan van necessitar els nostres recursos naturals per consagrar un model de país centralista i centralitzat. A les Terres de l’Ebre s’ha invertit més en aquests set anys dels governs presidits per Maragall i Montilla que en els vint i tres presidits per Pujol.


Així doncs, ha arribat l’hora d’anar a votar, que el dret, que us deia a l’inici d’aquest comentari, es converteixi en el deure que tenim amb tots aquells que van lluitar per fer-lo possible, i amb el compromís que tots assumim per tenir un futur millor.
Aquest futur millor que, com he intentat fer-vos arribar en aquestes reflexions preelectorals, per a mi representa les propostes del Partit dels Socialistes de Catalunya. Vull un govern catalanista, progressista, d’esquerres, vull un govern  presidit per José Montilla. Ajudeu-nos a fer-lo possible amb el vostre vot.
Bona nit i bona sort.   

1 comentari:

  1. Bona tarda Miquel, va que després de tota una setmana d'estar pendent de les enquestes de l'edició andorrana del periódico, llegir el teu article dona una alenada d'aire fresc.

    Jo també aniré a votar perqué vull un govern d'esquerres i no vull que set anys de progrés i il·lusió es quedin en anècdota per un retorn a un passat nefast fruit de la imprudència.

    Diumenge cal resistir per a vèncer.

    Dilluns tot serà més senzill i la gal·làxia blanca arrasarà. Aquest sí que serà el veritable canvi de cicle.

    ResponElimina