dilluns, 19 de desembre de 2011

Ara sí, un Nou PSC

Després de tres dies carregats d’intensitat, el “Nou PSC” comença a caminar. Certament, el XII Congrés ha estat molt diferent a tots els altres dels que he tingut l’ocasió de formar-ne part com a delegat. La successiva pèrdua de confiança en el projecte polític que representem els socialistes al nostre país, evidenciada a l’últim cicle electoral, ens indicava que teníem molta feina a fer.

Ho deia a l’últim comentari penjat al bloc, el nostre primer repte a superar en aquest Congrés era el de trobar respostes als motius pels quals els ciutadans havien deixat de creure en les nostres propostes aquests darrers anys, i el segon, un cop feta la primera anàlisi, plantejar les noves respostes que el PSC té per aquests temps de convulsió que ens està tocant viure.
Segurament, no hi haurà coincidència absoluta en que haguem aconseguit resoldre aquests dos objectius, però jo crec que, tant en les causes que ens han portat a una realitat política tan dura, com en la de les propostes que fem per recuperar la confiança perduda, hem avançat, i ho dic amb sinceritat. No m’ha semblat que aquest avanç hagi estat simplement cosmètic, com alguns mitjans de comunicació (que mai s’han distingit per la seva objectivitat en el seu tracte amb nosaltres) han afirmat.
Hem fet autocrítica, reconeixent molts dels errors comesos en aquests últims anys. Hem modificat formes i comportaments, que permetran que el Nou PSC sigui un partit més obert, més transparent, en definitiva molt més democràtic, portes endins i també més proper als ciutadans portes en fora. Hem avançat també, de forma decidida, en l’actualització de les nostres propostes polítiques per a uns temps com los que vivim, fent-ho però des dels valors que conformen l’ADN del nostre partit la justícia social i la igualtat d’oportunitats, reafirmant el nostre catalanisme, al servei de tots els catalans i catalanes, especialment dels que menys tenen, i amb la persistent voluntat d’aconseguir un Estat organitzat federalment. Finalment, també hem renovat les persones que han de liderar el nostre projecte polític els propers anys, amb una nova executiva on es troben moltes de les sensibilitats que conformen un partit amb tants matisos com el nostre. I tot això ho hem fet en poc més de tres dies d’un Congrés retransmès en directe per la web del PSC, i amb sessions plenàries obertes als mitjans de comunicació.
Haurem arribat tot lo lluny que les circumstàncies requerien? Hem renovat suficientment el discurs i les persones, i en la direcció desitjada? Ni jo, ni crec que ningú ho pot afirmar amb absoluta certesa, però hem avançat, i ara cal d’immediat posar-ho en evidència. El camí no serà fàcil, però estic segur que els socialistes estarem a l’alçada del que els catalans i catalanes esperen de natros.
Utilitzaré la cita que el nostre nou Primer Secretari, Pere Navarro, va fer al seu discurs com a candidat sol·licitant el vot dels delegats i delegades, “fa anys, en uns moments molt complicats per al PSC, un periodista preguntà a la Marta Mata: vostè es sent socialista encara? Ella respongué: . El periodista insistí, igual de socialista?, i ella contundentment digué: no, encara mésJo també, com la Marta Mata llavors, em sento més socialista que mai, i amb més ganes que mai d’ajudar al meu partit a aconseguir una societat més juusta.

Bona nit i bona sort.
Esforç per un nou PSC:   http://www.youtube.com/watch?v=8XFkxPZKHHg

1 comentari:

  1. Que así sea, amén ...

    Pero somos muchos los que tenemos dudas ... y nos costará volver a confiar en este partido y sus dirigentes ...

    Por cierto, ¿ para cuando una verdadera "renovación" de ideas y personas en nuestras "Terres de l'Ebre", que tanta falta hace ? ...

    ResponElimina