divendres, 30 de juliol de 2010

Prohibició o llibertat, esta és la questió?

Vint i quatre hores després de l’aprovació de l’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permetrà que a Catalunya es prohibeixin les corrides de bous a partir de 2012, voldria aportar també el meu granet de sorra a un debat més apassionat que apassionant .

Sembla ser que cap dels il•lustres diputats que van desgranar els seus arguments a favor i en contra de la prohibició va posar en qüestió la tradicionalitat de les corrides de bous a Catalunya, com a molt, algun d’ells es va atrevir a destriar entre tradicions bones i tradicions dolentes, les corrides, es clar, per aquest portaveu independentista, eren de les segones. Tot i això, podia parèixer que la defensa de la prohibició es plantejava davant els arguments de pes de les entitats promotores de la ILP en contra del maltractament dels animals i en defensa de la seva dignitat. Realment, si aquest hagués estat l’autèntic motiu, res a dir, es portava una iniciativa popular al Parlament que contraposava drets, el d’accés lliure i voluntari dels ciutadans a un espectacle que des de fa segles ha estat considerat com a part integrant de la cultura de la nació catalana, i el dret a que els animals rebin un tracte digne, en aquest cas els bous. Però, no em sembla que aquesta contraposició de drets fos l’autèntic motiu del debat d’ahir al Parlament perquè, entre d’altres coses, els arguments utilitzats per defensar la prohibició, en el cas d’alguns dels portaveus, em semblaren força contradictoris, fins i tot forçats, si del que es tractava era de defensar els animals.

Les corrides de bous a Catalunya avui, son una tradició, com moltes altres abans que aquesta, en procés d’extinció per inanició. De fet, poques son les places de bous que queden, i encara son menys les que tenen activitat taurina, i això s’ha produït de forma natural, fruït de la evolució de la societat, de la llibertat individual i la pròpia consciència col•lectiva en favor d’un major respecte per la dignitat dels animals. Calia doncs, en aquest context, aprovar una prohibició com la que ahir va fer la majoria absoluta del Parlament?, al meu parer no.

No ens enganyem, l’aprovació de l’Iniciativa Legislativa Popular a favor de prohibir “un espectacle”, les corrides de bous, on es maltracta els animals, cal situar-la en el context temporal polític que Catalunya està vivint en aquests moments. La sentencia del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut, la proximitat dels comicis, i, perquè no dir-ho, la voluntat de trencar amb símbols que, especialment des dels nacionalismes (espanyol i català), s’associen a una determinada identitat, en aquest cas espanyola.

Finalment, he parlat de contradiccions perquè, si del que es tracta realment és de evitar el maltractament dels animals, no se veure diferències entre el tracte als bous a les corrides (més enllà que la seva mort s’acaba produint a la placa), i el que reben els bous embolats o els bous capllaçats dels nostres correbous que, si no hagués estat pel recurs oportunista del P.P. davant el Consell de Garanties del Parlament, s’hagués aprovat la seva regulació i autorització a la mateixa sessió Plenaria del Parlament, i segurament amb els vots de bona part dels grups que ahir van aprovar prohibir les corrides.

Per, tal de contextualitzar la meva opinió, i per si algú te interès en conèixer les meves aficions, us diré que no m’agraden gens les corrides, ni tampoc els bous capllaçat o embolat dels nostres correbous. Però, si uns i altres han d’acabar desapareixent algun dia, hagués volgut que fos com a conseqüència no d’una prohibició per llei, sinó per la pròpia consciencia i llibertat dels ciutadans.

Dit tot l’anterior, en democràcia, a una llei aprovada per la majoria dels representants de la sobirania popular d’un país no li queda cap altre camí que ser complida i acatada per tots, i em sembla inversemblant que el Partit Popular, una vegada més per la porta del darrera, plantegi conflictes de legitimitat contra el nostre autogovern i les seves institucions.



Bona nit i bona sort.

1 comentari:

  1. Bona tarda Miquel,

    Mai he estat un seguidor dels bous a cap plaça, me sembla un vici car i un maltracte evident, tot i que, des de fa molts anys el mestre Molés va interessar-me per la liturgia i el ric vocabulari d'una tradició cada cop vinguda a menys. Tan és així que, per primera vegada a la meva vida, havia reservat entrades el proper 16 d'agost per poder assistir a la corrida de José Tomàs Donosti, la ciutat i la plaça són dignes de veure i creia que l'oportunitat era immillorable, el 13 actuava Sabina a Donosti i el 16 sentava càtedra José Tomás. Xiquet sóc gafe, la cornada d'Aguascalientes m'ha deixat sense la meitat de les vacances, Murphy ha tornat a focalitzar en mi.

    No obstant la meva desgràcia personal i des de la distancia que diuen sempre savia, no puc entendre com al final s'ha de prohibir per llei un espectacle que per dinàmica ja estava en perill d'extinció, podent-mos estalviar la bronca social i política que comporta la decisió. A Catalunya només hi ha una plaça activa que només s'omple quan va José Tomás, totes les altres estan en runes i deixades de la ma de Déu.

    I una altra cosa, quan hipòcrita s'ha de ser per votar a favor de l'abolició de les corrides i defensar els correbous a l'Ebre. Som la risa d'Intereconomia i aquesta vegada en tota la raó del món.

    No volem MTC, no volem molins, no volem corrides, no volem variants que afectin als xalets il·legals, no volem molins al mar, no volem indústria perquè contamina, no volem teles i ràdios que no siguin del Barça i independentistes, no volem escoltar a ESplà perquè és llicenciat en Belles Arts... Pos bé, des de la terra del NO, BONA TARDA I BONA SORT MIQUEL.

    Ah una cosa, m'apunto i jo no vull bous ni festes majors d'onze dies. He dicho.

    ResponElimina