Dels 120 als 110 Km/hora

Com molts dels que seguiu aquest bloc sabeu, la meva feina m’obliga a utilitzar diàriament el cotxe per fer els noranta i pico de quilòmetres que separen Roquetes de Tarragona. Normalment, el recorregut d’anada el faig per la N-340 fins Vandellòs, per agafar l’autovia A-7 a l’Hospitalet que em deixa al centre de Tarragona. De tornada però, agafo l’autopista a l’Hospitalet i surto l’Aldea, es a dir, tot el recorregut (exceptuant el tram de l’Aldea a Roquetes), a partir d’avui, amb velocitat màxima permesa de 110 quilòmetres per hora.

Potser direu que soc una mica maniàtic, però procuro fer sempre una conducció econòmica, sense accelerades o frenades sobtades ni sobrepassant els límits de velocitat permesos. Aquesta, diguem-li, mania, m’ha permès fer un seguiment força exhaustiu del consum de combustible del meu vehicle i també del temps en fer els recorreguts més habituals. La conclusió, després de quasi tres anys de fer el mateix de dilluns a divendres, és que el consum mig del meu vehicle, per fer aquests 950 quilòmetres setmanals, és de 5,7 litres de gasoil per cada cent quilòmetres, i el temps mig en fer el recorregut d’una hora i cinc minuts l'anada(de la porta de casa a la porta de la feina) i una hora la tornada.

Amb aquestes dades doncs, avui era el primer dia per comprovar personalment si aquesta reducció de la velocitat màxima permesa suposava o no l’estalvi de combustible amb el que el Govern Central ha justificat la mesura, i quines conseqüències en temps de trajecte suposaven aquests deu quilòmetres menys de velocitat. Les dades obtingudes tenen la validesa científica que vulgueu, però lo cert és que allà on la setmana passada l'ordinador del cotxe marcava un consum mig de 5,5 litres per cada cent quilòmetres, avui era de 5,1, es a dir un 7,3% de reducció. En quant al temps per fer el recorregut, avui he trigat cinc minuts més per trajecte que amb les condicions dels dies anteriors.

Com us deia, "l’experiment" pot ser tan científic com vulgueu, però aquests 0,4 litres menys de consum mig suposen una reducció de 3,8 litres a la setmana que, al preu d’avui del gasoil, son quasi cinc euros setmanals. Si amés, amb això, es contribueix a reduir la contaminació, fer l’esforç de sortir cinc minut abans o tornar cinc minuts després no em sembla en absolut un sacrifici important.

En una situació de crisi com l’actual, les conseqüències que pot tenir un continuat increment del preu del cru per a la recuperació de la nostra economia  son més que previsibles, sent com som un país on el 50% de l’energia primària que consumim és de tipus fòssil (petroli) i tota ella importada. Per tant, amb tot el respecte per als que pugueu pensar el contrari, a mi em sembla correcte que s'utilitzi una mesura com aquesta per a reduir el consum energètic.

Bona nit i bona sort.

La Variant de l'Eix de l'Ebre

28 de febrer de 2011

Roquetes adverteix que no acceptarà canvis en la variant de l'eix de l'Ebre

Publicat  El Punt



Traçat aprovat pel Govern de Catalunya



Llegia dilluns passat, al diari El Punt, la noticia que encapçala aquesta entrada. L’article venia a dir, que davant les manifestacions del Delegat del Govern de la Generalitat Xavier Pallarès, de transmetre als redactors del projecte que s’acceptessin les al·legacions presentades al seu dia pels veïns del Canalet i l’Ajuntament de Tortosa que situaven aquest vial a l’alçada del Canal Xerta – Sènia, l’Alcalde Paco Gas advertia que Roquetes no acceptaria canvis en aquesta infraestructura viaria tan important per al nostre municipi.

Totalment d’acord, tan sols lamentar que l’Alcalde no hagi utilitzat la via institucional per ratificar aquestes manifestacions, utilitzant el Plenari de l’Ajuntament per fer palès la unanimitat de tots els grups en la defensa del traçat actual, recollit al nostre Pla General des de l’any 2003, i al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre des de l’any 2001. Potser l’Alcalde sap que portant una moció com aquesta al Ple es podien posar en evidència discrepàncies al sí del govern quatri partit. Per exemple, quina opinió en te el regidor de C i U?, estarà d’acord que l’Alcalde  critiqui una decissió del Govern de la Generalitat?

Des del mes de desembre de l’any passat,  que es constituí el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, s’ha tingut ocasió, tal com ho han fet altres Ajuntaments, de presentar mocions en defensa, per exemple, del Nou Hospital de les Terres de l’Ebre,que el nou Govern pensa retardar per temps indefinit, i de la Llei d’Organització Territorial que preveia la Vegueria de l’Ebre, ara paralitzada pel nou executiu de la Generalitat. Son mocions que, com en altres temps, s’hagués pogut plantejar per l’Alcalde presentar-les, en nom de tots els grups municipals, de forma institucional. Però, els que seguiu aquest bloc ja ho sabeu, el diàleg i la voluntat de consens no és quelcom que caracteritzi ni a l’Alcalde, ni als grups que li donen suport.

El nostre grup municipal fins a tal punt està d’acord, en que s’acabi el projecte constructiu i s’inicien les obres quan abans sigui possible, que presentarem una moció al Ple de l’Ajuntament els propers dies, amb la voluntat que sigui consensuada i aprovada per tots els grups polítics municipals.

Aquest és un vial de primer ordre per al nostres interessos com a municipi, que no podem permetre que es retardi “sine die”, ni tampoc que per atendre interessos particulars, legítims, però a la fi particulars i extemporanis,  es modifiqui un traçat que des de fa deu anys figura al Planejament Territorial, i vuit al Planejament de Roquetes, havent passat per tots els tràmits d’exposició pública que preveu la legislació per a una actuació d'interès general com aquesta.

Bona nit i bona sort.

Deixar de fumar, quin repte!

Soc fumador des de fa, poc més o menys, vint i cinc anys, quasi la meitat de la meva vida, i sempre he sigut conscient que el tabac fa mal, que mata poc a poc. Les substàncies additives que porta aquesta droga fan molt complicat, com passa amb totes les drogues, poder-ho deixar. De fet, jo ho he intentat en varies ocasions, i no he aconseguit passar dels tres mesos d’abstinència.

Segurament que, els que seguiu el bloc, us preguntareu el motiu pel qual faig una entrada amb una qüestió com aquesta, que forma part de l’àmbit més privat de qualsevol persona, intentaré però donar-vos una explicació.

Per a deixar de fumar, al menys des de la meva experiència, no és suficient el ser-ne conscient dels perjudicis que ocasiona el tabac, ni el tenir voluntat per deixar-ho. Al meu parer amés, per a tenir més possibilitats d’aconseguir-ho, cal ajuda, i aquest és el motiu fonamental pel que escric aquest comentari.

Ahir, juntament amb altres persones que, com jo, volem deixar de fumar iniciarem una teràpia col·lectiva amb suport facultatiu que, des de fa ja un temps, s’organitza mitjançant el Consultori Mèdic de Roquetes. Es tracta d’una sessió setmanal d’una hora, al llarg de cinc setmanes, amb l’objectiu d’aconseguir deixar l’hàbit del tabac a partir de la tercera setmana.

Compartir les experiències individuals dels que participem en aquestes jornades, juntament amb els medicaments adequats per anar deshabituant-nos de la necessitat de la nicotina, amb el corresponent suport mèdic, hauria de permetre’ns aconseguir deixar de fumar. Però el repte és complicat, per això us vull fer participar d’aquest repte personal mitjançant aquest escrit.

Per a mi, el tabac és com una mena de vàlvula d’escap, especialment en moments de tensió i feina, i soc conscient que els propers mesos no son els més propicis per deixar-ho. Però de la mateixa manera reconec que sempre hi haurà un motiu o altre per evitar prendre una decisió com aquesta, i donat que ara ho puc fer acompanyat d’altres persones, doncs ja està, a veure si ho aconseguim. Vosaltres en sereu testimonis.

Em queden quinze dies per a deixar de fumar.

Bona nit i bona sort.  

Elecció del candidat socialista a l'Alcaldia de Roquetes

Divendres la nit, a l’emblemàtica sala Clavé de la Lira de Roquetes que tanta història de la vida social i cultural de la nostra ciutat ha viscut, els afiliats i simpatitzants  dels socialistes de Roquetes em feien l’honor d’elegir-me, per segon cop, com a candidat a l’Alcaldia per la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals del mes de maig.

El fet de veure la sala plena de gom a gom de companys i companyes, amics que volien mostrar el seu recolzament i confiança per a que torni a encapçalar la candidatura i el projecte dels socialistes al nostre Ajuntament, sincerament, em va emocionar. Malgrat tots els intents d’arraconar-nos políticament per aquells que van perdre les eleccions ara fa quatre anys, la presencia de tantes persones en un dels actes més importants per a qualsevol partit democràtic, com és l’elecció del candidat a l’Alcaldia, demostra que estem vius i més forts que mai.

La situació que vam deixar a l’Ajuntament, ara fa quatre anys, era molt diferent de la que hi ha actualment, i també és cert que la crisi econòmica està causant estralls a una part important de la societat del nostre poble. L’Ajuntament, avui, és molt més pobre econòmica i democràticament, i més de set-cents conciutadans no tenen feina i volen respostes, especialment d’aquells que representem a l’Administració que els és més propera. Així doncs, tenim clares quines han de ser les nostres prioritats.

Volem contribuir a canviar les coses, a millorar-les, sabent que en un context tan especialment complicat caldrà l’ajut de tothom, però sent conscients també que cal un lideratge clar, fort.

Vull que Roquetes torni a tenir un Alcalde que ho sigui de tots i totes els roqueteros i roqueteres, que promogui el diàleg com a pas previ per arribar al consens, que no converteixi als rivals polítics en enemics. Un Alcalde amb les portes obertes del seu despatx a tothom, implicat en la vida de totes les entitats i associacions. Un Alcalde que respecte les regles del joc democràtic .......

Mantinc la mateixa il·lusió que el primer cop que vaig anar  a una candidatura a l’Ajuntament, la mateixa de quan vaig a formar part de la Junta Directiva del Patronat de Festes, o de La Lira de Roquetes. Em sento amb més força i preparació que mai per contribuir a resoldre el difícils reptes que se’ns plantegen, i em sento també molt acompanyat per emprendre aquest llarg camí que ens ha de portar a les eleccions del mes de maig.    

Ens venen tres mesos de molta feina, volem aconseguir fer arribar les nostres propostes al màxim de roqueteros i roqueteres, i .convenç-se’ls que tenim el millor projecte per a Roquetes, i les persones més preparades per a dur-lo a terme.

Per a aquest camí que ara comença compto amb tots els que, com natros, creieu que Roquetes s’ho mereix.  

Bona nit i bona sort.

 

Il·lusions i incerteses



Portada d'Il·lusions i Incerteses



Ahir vaig tindre el gust d’anar a la presentació de la novel·la col·lectiva “Il·lusions i incerteses”, novel·la en la que te una participació Juanma Garcia, amic de la infància, tortosí del Garrofé com jo, i com jo també roquetero d’adopció des de fa molts anys. Ho he de reconèixer, m’ho vaig passar molt be. primer tenint l’ocasió de xerrar de forma distesa amb Juanma, la Montse Medalla, una altra de les autores, que recent acabava d’arribar de Blanes, i el Jesús Tibau que va oficiar de forma senzilla i entenedora de presentador del llibre. Vaig tenir també la satisfacció que els dos autors presents em signessin el llibre, i finalment la presentació per part del Jesús i els comentaris de la Montse i Juanma van incrementar les meves ganes per arribar a casa i començar a llegir el llibre.

Foto del Bloc de Juanma Garcia

Certament, un lector compulsiu com jo, he de reconèixer la frustració que em produeix no poder assistir a més actes com el d’ahir, com a conseqüència de tenir una agenda tan poc racional però, potser per això mateix, l’anar a la Biblioteca de Roquetes, quan ho puc fer, s’ha convertit com una mena de diumenge alliberador, on el llibre, els autors, els personatges, reals o ficticis, omplen un buit de la vida real que sempre hauríem de tenir ple



Les persones de
la
nostra Biblioteca



La Biblioteca de Roquetes va formar part, durant potser massa anys, d’una il·lusió col·lectiva. Les incerteses, especialment de caire econòmic i per la manca d’espais de propietat municipal adients, van convertir aquella il·lusió en un repte. Avui, aquell repte fet realitat, ens ha de fer sentir, especialment als roqueteros i roqueteres, molt orgullosos. No sols per que és un equipament extraordinari, en un entorn meravellós, també per que el seu funcionament, en aquests quasi quatre anys des de la seva estrena, ha estat modèlic. Begonya, Marc, Judit, Mentxu, i a tots aquells i aquelles que han col·laborat amb vatros per fer-ho possible, moltes gràcies.



Per cert, ja he acabat el llibre, m’ha segut molt fàcil de llegir, amb paisatges perfectament reconeixibles i deu personatges a la recerca d’una utopia que, al meu parer, sols un acabarà trobant. Us el recomano.

Felicitats als autors.

Bona nit i bona sort.  

L'últim Plenari de Pressupostos de la Legislatura



Equip de Govern



Ahir, començava la meva intervenció, al darrer Plenari de pressupostos d’aquesta legislatura, amb la frase que va fer famosa el poeta i prosista castellà del segle XVI Fray Luís de León “decíamos ayer”. Perquè, efectivament, dèiem ahir, quan discutíem els pressupostos municipals de 2008, 2009 i 2010, que la gestió econòmica i financera del Govern del nostre Ajuntament  no era l’adequada, especialment d’ençà que la crisi va fer que els ingressos comencessin a disminuir de forma més que evident. No podia ser que, davant una conjuntura econòmica adversa, la despesa corrent de l’Ajuntament no tingués aturador; no podia ser que, en una situació de crisi, l’increment del deute municipal arribés a una situació límit, tot i que les subvencions de la Generalitat i el Govern Central per a realitzar inversions han estat les més quantioses que mai ha tingut el nostre Ajuntament; no podia ser, a la fi, pressupostar, any rera any, ingressos absolutament ficticis que han acabat generant una distorsió important de la tresoreria municipal i que els pagaments als proveïdors es facin en uns  terminis absolutament inimaginables ara fa quatre anys .

Tot això ho dèiem ahir, i no se’ns feia cas, se’ns deia profetes, que no teníem ni idea del que estàvem parlant, se’ns donaven grans lliçons econòmiques ...... Doncs be, hem arribat als pressupostos de 2011, últims de la legislatura, i les finances municipals presenten una situació més que delicada. La despesa corrent, en quatre anys, ha tingut un increment del 15’5 % mentre els ingressos es reduïen el 9,6 %, empobrint-se l’Ajuntament en més d’1,3 milions d’euros. S’han incrementat els préstecs a llarg i curt termini en 3,2 milions d’euros. L’any 2008, el primer any complert gestionat pel nou Govern Municipal, se’ls desestabilitzava el pressupost per quasi vuit-cents mil euros i, en conseqüència, es tenia que elaborar un Pla Econòmic Financer a quatre anys sense el qual l’Ajuntament no hagués pogut demanar cap crèdit. Per cert, a la liquidació del 2009 el pressupost seguia desestabilitzat, i el Pla Econòmic Financer no s’ha complert ni el 2009 ni el 2010.

Amb una situació com la que he detallat, pareixeria del tot lògic que, des del Govern dels quatre partits, s’hagués intentat trobar ponts de diàleg per establir complicitats amb l’oposició, consensuant mesures, que tots sabem que més tard o més prompte s’hauran d’acabar prenent, i havent enfocat els pressupostos de 2011 d’una manera diferent. Amb natros al govern, us ho puc assegurar, s’hagués fet. Però no, aquest any tampoc, ni diàleg ni acords, com he dit en altres ocasions set a sis, i figues a la gorra.

Així doncs, els pressupostos que, en nom del Govern Municipal, presentava el regidor d’Hisenda Jordi Baucells, tenen una perfecta línia de continuïtat amb els dels anys anteriors i, com dèiem ahir, no faran altra cosa que agreujar la situació econòmica de l’Ajuntament de Roquetes. No és redueix el conjunt de la despesa corrent, al contrari, si ho comparem amb les obligacions contretes al 2010, creix en 400 mil euros, i amb els ingressos, en canvi, es fa una previsió de creixement, vers els drets adquirits el 2010, d’1,3 milions d’euros que, al nostre parer, seran absolutament irrealitzables.

No vull cansar-vos amb més números, aquests son uns pressupostos de final d’etapa d’un Govern Municipal que, des del punt de vista econòmic, ha viscut en una festa permanent. No s’ha planificat la despesa corrent ni la inversió, tot era prioritari, res era prescindible, i ara, la festa s’ha acabat, i ja veurem com i qui la pagarà.  

Bona nit i bona sort.

Gestionar o no gestionar aquesta és la qüestió

Aquesta tarda anava a l’Ajuntament per assistir a la Comissió d’Hisenda, on s’havia de dictaminar el Pressupost de l’Ajuntament de l’any actual, i m’he trobat una persona, proveïdor de l’Ajuntament des de fa molts anys, que m’ha aturat per dir-me que no hi havia dret, que tenia factures pendents de cobrar des de feia més de deu mesos..... que això, a l’Ajuntament de Roquetes, no li havia passat mai. Em deia també, que en una situació com l’actual, amb una caiguda de la feina important,  clients als que costa més de l’habitual complir les seves obligacions, impagats, i els bancs amb l’aixeta del crèdit tancada, la seva situació començava a ser insostenible.

Segurament, el deute que acumula l’Ajuntament amb aquest petit empresari no és cap gran quantitat, però, el seu negoci, no pot permetre’s fer de banc de ningú, menys encara d’una administració, a la que si no paga els impostos puntualment  li cobren recàrrec, interessos de demora o fins i tot el poden acabar embargant.

Aquesta anècdota poc agradable, davant  la meva incapacitat per donar-li un bri d’esperança al seu problema, m’ha fet anar a la reunió, on el Govern municipal ens presentava la seva darrera redacció dels Pressupostos del 2011, amb un tarannà diferent al que, en principi, hi pensava anar. En definitiva, no em plantejava altra cosa que, un cop més, escoltar estoicament les explicacions mediocres, d’un govern mediocre, per a un pressupost municipal allunyat de la realitat de la situació que vivim tots els roqueteros i roqueteres.

Sí, la conversa amb aquest ciutadà ha fet que, en nom dels nostres regidors i regidores, plantegés (a porta tancada) la dramàtica situació que estan vivint les finances municipals, fruit de la incapacitat del govern, especialment els darrers dos anys i mig, per gestionar els recursos públics en una situació de crisi econòmica, i tot lo que això pot afectar a persones com la que m’he trobat aquesta tarda, i que en cap cas és una excepció.

Dels pressupostos de 2011 però us en parlaré la setmana que ve, després que, amb la majoria dels quatre partits del Govern, el Ple de l'Ajuntament, segurament, els acabarà aprovant.

Bona nit i bona sort..