Que tinguem sort

Si vens amb  mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d’argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i  que la vida ens doni un camí

ben llarg.

Que tinguem sort

Bon any 2011.

L'últim Plenari del 2010 a l'Ajuntament de Roquetes

Ahir, a l’Ajuntament, celebràvem la darrera sessió plenària d’aquest any 2010 i, certament, m’hagués agradat més, avui en aquest comentari, poder destacar els aspectes propis de la gestió municipal que hi van ser tractats que no pas allò que, no per no haver estat l’habitual en aquesta legislatura, segueix sorprenent-me .

L’adjudicació definitiva de les obres a realitzar a l’antic edifici de l’Ajuntament, a la que hi vam donar suport; l’aprovació del Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa que, tot i no haver ni un sol paper a l’expedient del Plenari, vam permetre que s’incorporés a l’ordre del dia per via d’urgència, per tal de donar facilitats al Govern Municipal de complir amb els terminis per accedir a una convocatòria de subvencions de la Generalitat, abstenint-nos a la votació; i la presentació conjunta per part de tots els grups de l’Ajuntament d’una moció de rebuig a les sentències del Tribunal Suprem relacionades amb el model d’immersió lingüística del sistema educatiu català (en la línia del que vaig escriure al bloc el dia que es van fer públiques les sentències), van ser les qüestions de funcionament normal que es van debatre al Plenari. En tots aquests punts, i d’altres que es van retirar de l’ordre del dia, el nostre grup municipal va col·laborar amb el govern propiciant el diàleg i fent aportacions.

Malauradament però, els que vareu escoltar, per l’emissora municipal, el Plenari en directe  entendreu, segurament, el perquè no serà d’aquests temes dels que  m’estendré en aquesta entrada. La nostra predisposició a ser positius i col·laborar, com es va poder veure, va servir de poc.

  

Ahir celebràvem una sessió plenària ordinària, que son aquelles sessions on la legislació local permet a l’oposició presentar mocions de control al govern, o fer precs i preguntes relacionats amb el funcionament de l’Ajuntament. Doncs be, fent us d’aquest dret, en nom del grup municipal, vaig fer cinc preguntes a l’Alcalde, que van ser les següents:

1)    Quina previsió te el govern per aprovar els comptes de l’Ajuntament de l’any 2009, i presentar-los a la Sindicatura de Comptes?

2)    El reglament d’us dels mitjans de comunicació municipals, aprovat el 30 de desembre del 2008,  ha esta publicat, com obliga la llei, als Diaris Oficials?

3)    En cas que no s’hagués publicat, te alguna validesa jurídica aquest reglament?

4)    Per que no ha deixat el Govern Municipal publicar un escrit d’opinió del Grup Socialista, a la Revista Roquetes, quan el regidor responsable de  comunicació va invocar com a causa el compliment d’un article del reglament que en cap cas ho impedia?  

5)    Aplicarà el Govern Municipal el que diu aquest article, i deixarà que l’escrit, que no s’ha deixat publicar en aquest numero de la Revista, es publiqui al número següent?

Les preguntes, em sembla, eren fàcils, concretes i clares. Doncs bé, no se’n va contestar cap, ni una. En canvi, el regidor de censura, perdó, vull dir, el regidor de Comunicació  del Govern de Paco Gas, Jordi Baucells, es va despatxar amb la lectura d’un escrit, que portava preparat, carregat de falsedats i desqualificacions personals a les que ja em te acostumat. Això si, el que més em va doldre va ser el seu intent d’enfrontar-me amb el personal contractat per l’Ajuntament per a les tasques de comunicació, als que he respectat sempre i amb els que, en alguns casos, tinc relació d’amistat des de fa molts anys. Baucells, amés de mentir intencionadament, traslladà la responsabilitat de la seva incompetència política a sobre dels professionals, i això diu molt de la seva qualitat personal.

En fi, Roquetes, segurament, no mereix tenir un govern al seu Ajuntament que, un cop darrera l’altre, es mostra incapaç de complir les més elementals regles del joc de la democràcia i de respectar la pluralitat política. En seguirem parlant.

Bona nit i bona sort.

Podem parlar a Antena Caro? Podem escriure a la Revista Roquetes? Podem seure junts a la messa del Ple? Doncs així, qui menteix senyor Alcalde?



Tot i que no se'ns veu, natros també hi som
 (tres a cada punta de la taula)



En una de les darreres entrades al bloc us donava a conèixer l’escrit del Síndic de Greuges on ens notificava que, si en quinze dies no rebia resposta del Govern Municipal als aclariments sol·licitats en relació al nostre escrit de queixa de desembre de 2009, portaria l’Ajuntament de Roquetes  davant el Parlament de Catalunya com a entitat no col·laboradora del Síndic. Doncs bé, sigui per l’ultimàtum o sigui per haver fet públic l’escrit, alguna cosa s’ha mogut al sí de l’equip de govern.

Aquest cap de setmana ens assabentàvem, pel diari El Punt i el bloc “La Marfanta”, que l’Ajuntament ja havia contestat al Síndic de Greuges. Molt bé, és el que calia fer, inclús sense necessitat d’ultimàtum. Però a la vegada, coneixíem també que, un cop més, l’Alcalde ens titllava de mentiders, i això (tampoc aquesta vegada) no està gens bé, tenint en compte que el que vam denunciar és absolutament demostrable. Anem a pams.

Diu l’Alcalde que no hi cap vet al nostre Grup Municipal en els mitjans de comunicació de l’Ajuntament. Doncs, si no n’hi ha cap, per què en tres anys i mig no hem tingut l’ocasió de ser entrevistats ni en una sola ocasió als estudis d’Antena Caro? Per què cap regidor o regidora del PSC de Roquetes  hem estat convidats mai a participar a una tertúlia o debat polític a l’emissora? Per què, el Regidor de Comunicació, va prohibir des de l’inici de la legislatura cap escrit a la Revista (segons ell per no polititzar-la) i, pràcticament, han escrit articles d’opinió tots els membres del Govern de l’Ajuntament? Per què, el propi Baucells (en un escrit propi d’un censor franquista), es va negar a publicar una carta al director de l’anterior Alcalde de Roquetes? Per què, si tenim presència a molts dels actes públics i socials que es realitzen a la Ciutat, la nostra representació gràfica a la Revista és tan exigua? I, en definitiva, si es compleix la llei, per què cal que el Síndic hagi de demanar fins a tres vegades uns aclariments, al Govern municipal, en relació a aquests temes?.

Però, per si això no fos prou, per a ratificar les afirmacions de l’Alcalde, el Regidor de Comunicació, Jordi Baucells, s’empara en que, gràcies a ells, tenim un Reglament per garantir l’accés als mitjans municipals. Sent així, per a que cal preocupar-nos? El que no diu el Regidor és que, el Reglament, aprovat fa dos anys amb els vots del govern de l’Ajuntament encara no ha estat publicat a cap dels Diaris oficials. Tampoc no diu que no sols és un autèntic nyap jurídic (per partidista i perquè es salta aspectes importants de la Llei de l’Audiovisual de Catalunya),  sinó que a més, l’acord no és vàlid ni es pot recórrer als tribunals mentre no es publiqui.

  

Finalment, i en relació a l’altre punt de la nostra queixa al Síndic, diu l’Alcalde que els regidors i regidores socialistes no podem seure junts a la messa del Saló de Plens perquè caldria fer unes obres molt costoses. I, novament, s’equivoca, o menteix?. Nosaltres no volem cap tipus d’obra, ni cara ni barata, volem que compleixi la llei, volem que sigui conseqüent amb la seva paraula, donada a un dels primers plenaris, i que compleixi també amb el seu compromís davant el Síndic, que va motivar que s’arxivés provisionalment la nostra primera queixa de finals del 2008.   

La veritat és que tot això ja cansa, i m’agradaria no haver de parlar-ne més, però, malauradament, una de les properes entrades al bloc també anirà adreçada a demostrar la manca de respecte a la pluralitat política per part d’aquest Govern, que presideix Paco Gas.           

Bona nit i bona sort.

   

Ni un pas enrere

Avui em permetreu que comenci aquesta entrada mostrant la meva indignació davant una nova resolució dels tribunals superiors de justícia de l’Estat en contra de la nostra autonomia com a nació, fent una interpretació absolutament esbiaixada del que diu la Constitució. 

Ara li ha tocat rebre a la nostra llengua, volent-nos imposar el castellà com a llengua vehicular del nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu que des de l’any 1983, amb l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística de forma consensuada, ha funcionat perfectament i fins i tot, pel que fa a la convivència de les dos llengües oficials, ha estat titllat de modèlic per prestigioses organitzacions internacionals.

El Tribunal Suprem, en la seva sentència feta pública avui, ha anat encara més lluny del que ho va fer el Tribunal Constitucional el passat mes de juny, generant un nou entrebanc a unes relacions “normals” entre Catalunya i Espanya, tocant la part més important del moll de l’os de la nostra identitat com a poble, la llengua.

Els que som pares de nois i noies de setze a vint i tants anys sabem perfectament que els nostres fills i filles avui, a diferència del que vam viure nosaltres, saben parlar, llegir i escriure en català i castellà (com a mínim),  sense que això hagi representat cap tipus de problema, ni educatiu, ni de relació amb persones provinents d’altres cultures.

El sistema educatiu de conjunció lingüística, que Catalunya te des de fa més de trenta anys, ha permès que el català, malgrat pressions i interessos de tota mena, hagi sobreviscut (tot i que en alguns aspectes segueixi estant encara en precari) i, més enllà d’anècdotes com les dels tres denunciants als que el Suprem ha donat parcialment la raó, aquest model educatiu ha estat acceptat amb tota normalitat i naturalitat per l'immensa majoria de la població.

Així doncs, si en tots aquest anys no hi ha hagut problemes de cap mena, si, fins i tot, va haver un pronunciament, l’any 94, del Constitucional que validava la constitucionalitat del model educatiu, a que ve ara una sentència com aquesta? No ho entenc.

En qualsevol cas, tal com deia l’escriptor Jesús M. Tibau al facebook, i subscric, “soc català i aquesta és la meva llengua, i aquesta és la llengua del meu país”. Ni un pas enrere.

Bona nit i bona sort.

Ultimatum del Sindic de Greuges a l'Ajuntament de Roquetes

En diferents ocasions, en aquest mateix bloc, us he parlat de les dificultats  del nostre grup municipal per realitzar la tasca d’oposició i control al govern de l’Ajuntament com a conseqüència del reiterat incompliment per part de l’Alcalde de la normativa de règim local.

Concretament, des de l’inici de la legislatura, el grup del PSC a l’Ajuntament s’ha vist obligat a situar-se a la messa del Ple partit per la meitat, es a dir, tres regidors/es estem a una punta de la taula, i els altres tres a l’altra. Això, que incompleix de manera flagrant la Llei Municipal, ho ha permès l’Alcalde tot i sabent-ho, i desprès d’haver-se compromès públicament a resoldreu en dos ocasions davant el plenari. Que ningú pensi que aquesta és una qüestió de comoditat, en absolut, el fet d’estar situats d’aquesta manera ens impedeix una bona comunicació entre els membres del grup, especialment quan, com a conseqüència del debat, es fa precís intercanviar informació entre els nostres regidors/es.

D’altra banda, els que seguiu els mitjans de comunicació municipals us haureu adonat que, en aquests tres anys i mig de legislatura, cap regidor socialista (cal recordar, un cop més, que el PSC va guanyar les eleccions i és el grup amb més regidors de l’Ajuntament) ha tingut ocasió de ser entrevistat vers cap tema d’interès municipal, ni de qualsevol altra qüestió política, als estudis de l’emissora municipal Antena Caro, i pel que fa a la revista Roquetes,  la situació és encara pitjor. L’alt grau de sectarisme provoca situacions tan ridícules com que s’hagin arribat a retallar fotografies per a que no hi aparegués un regidor/a socialista. L’ús partidista  dels mitjans de comunicació municipals per part de qualsevol govern d’una ajuntament ho prohibeixen (com no pot ser d’altra manera en un sistema democràtic) diferents normatives legals.

Doncs be, davant aquestes situacions, el 2008 varem optar per queixar-nos al Síndic de Greuges que va decidir arxivar provisionalment la queixa al rebre un informe de l’Alcalde amb  algun compromís (que tampoc va complir) i alguna que altra falsedat. A finals de l’any 2009, en mantenir-se la situació,  varem tornar a denunciar davant el Síndic els mateixos temes, aportant més proves de la vulneració legal dels nostres drets, obrint-se novament l’expedient iniciat el 2008.

Amb data del passat 25 de novembre, el Síndic de Greuges de Catalunya   contesta la nostra queixa, manifestant-nos que al febrer i juny va requerir l’Ajuntament, demanant-li informació en relació a les nostres queixes. Davant la manca de resposta dona un darrer termini de quinze dies per contestar, i en cas de no fer-ho comunicarà al Parlament de Catalunya que l’Ajuntament de Roquetes és una institució no col·laboradora del Síndic. En fi, tot un seguit d’exemples de tarannà democràtic del Govern que encapçala l’Alcalde Paco Gas. Quina llàstima!.

Bona nit i bona sort.

      

Santa Cecilia a La Lira de Roquetes

Amb un cert retard sobre la onomàstica, el passat dissabte La Lira de Roquetes celebrava la tradicional festa de Santa Cecilia, Patrona de la música i dels músics.

Fa molts anys que assisteixo a les activitats que, amb motiu d’aquesta festa, realitza una de les tres entitats centenàries de la nostra Ciutat. Tot i que les transformacions socials han provocat al llarg dels anys alguns canvis, aquesta diada segueix mantenint un eminent sabor de les cosses d’abans. El passa carrers per anar a buscar casa per casa als nous músics, la missa de la Patrona, el concert al teatre, amb el piscolabis posterior per a músics i familiars, son activitats que s’han anat conservant, i permeten als protagonistes principals, els músics, donar a conèixer la materialització dels seus esforços, després de moltes hores d’assaig.

La Banda de Música de la Lira de Roquetes ha viscut moments de glòria, com el de l’actuació al Palau de la Música de Barcelona que sempre recordarem, i també, per que no dir-ho, d’altres on hi ha hagut dificultats per manca de músics. Però, tant en els bons moments com en aquells altres que no ho han estat tant, la Banda de la Lira ha caminat sempre de la ma de la cultura popular de la nostra Ciutat. Aquest any el concert va servir per presentar el nou director, el músic ampostí Joaquim Zaera, al que desitjo tota mena d’èxits.

També, d’uns anys ençà, juntament amb la Banda, el concert de Santa Cecilia serveix  per a que els Grallers de la Entitat ens obsequien amb unes quantes peces del seu repertori festiu. Aquest any, l’actuació d’aquests joves músics de gralla i percussió,  em va semblar de molta qualitat.

En definitiva, un any més La Lira de Roquetes, fidel al seu compromís fundacional d’entitat promotora i difusora de la cultura a la nostra Ciutat, ha contribuït a que una festivitat amb tanta tradició es segueixi celebrant a Roquetes. Felicitats.

Bona nit i bona sort.

  

Felicitats a dos nous emprenedors

Dissabte passat, els amics Eduardo i Araceli, amb tota la il·lusió del mon, inauguraven un petit supermercat a la Raval de Cristo, que els permetrà sortir de una situació d’atur a la que, com a tantes altres persones, els va abocar la situació de crisi. Eduardo i Araceli no son, per tant, cap excepció en les seves circumstàncies personals, tenien una feina, la van perdre, i van buscar una sortida laboral creant un petit negoci que els permeti tirar endavant els projectes de futur de la seva família.

Malauradament, el fet que l’obertura d’aquest negoci familiar els hagi costat més de quatre mesos de tramitació administrativa tampoc és una excepció. Per a qualsevol persona, amb un mínim de sentit comú, resulta absolutament incomprensible que la posada en marxa d’un petit establiment comercial pugui trigar tant temps en tenir resolts tots els requisits que li permetin obrir al públic. Més encara en una situació com l’actual on, al meu parer, caldria donar tota mena de facilitats a tots aquells que fan una aposta, jugant-se el patrimoni, per generar ocupació.

Les proverbials rigideses de la nostra administració i de les companyies subministradores de serveis, com el d’electricitat, suposen, de vegades, entrebancs insalvables per a emprenedors com aquests amics de la Ravaleta, i això, que no hauria de passar mai, encara està menys justificat en els temps que vivim.   

En tot cas, per a Eduardo i Araceli aquest viacrucis administratiu ja s’ha acabat i ara comencen aquesta nova etapa de petits empresaris. Una etapa per a la  que els desitjo tot lo millor. Per molts anys.

Bona nit i bona sort. 

Tres dies després del 28-N

Tres dies després del 28-N, quan ja quasi tothom ha fet una anàlisi dels resultats electorals globals al conjunt del país, voldria fer unes quantes acotacions en clau local.

En primer lloc, tal com vaig fer un cop acabat l’escrutini al seus representants al col·legi electoral, felicitar a Convergència i Unió per la seva victòria. El poble s’ha manifestat de forma clara i, aquest cop, ha apostat per un canvi de govern a la Generalitat, deixant la responsabilitat d’encapçalar-lo a Artur Mas. El poble sempre té raó.

A Roquetes, l’abstenció es situà al 42,6%, quasi quatre punts inferior a la de fa quatre anys. Segueix però, fent mal que més de quatre, de cada deu, ciutadans i ciutadans de Roquetes amb dret a decidir els designis polítics del seu país es quedin a casa. Segurament, una part important de la responsabilitat per a  que això sigui així la tenen els mateixos partits polítics, no modificant allò que calgui per a que els electors sentin més propers els seus representants. En aquest sentit, es lamentable que, més de trenta anys desprès de la recuperació de l’autogovern, Catalunya no tingui encara una llei electoral pròpia.   

Pel que fa als resultats, van ser els següents:

C i U                                                     1.047 vots           32,64% PSC                                                        567 vots           17,67% ERC                                                        480 vots           14,96% PP                                                           329 vots           10,26% Plataforma x  Catalunya (Anglada)           198 vots              6,17% Iniciativa per Catalunya                             178 vots              5,55% Solidaritat Catalana (Laporta)                    104 vots              3,24% Vots en Blanc                                         146 vots              4,50%

A la llum d’aquestes dades, des del punt de vista democràtic, el més preocupant són els vots obtinguts pel partit xenòfob d’Anglada. L’única estratègia política d’aquest partit és la de culpabilitzar de tots els mals de la nostra societat als immigrants i, amb un discurs populista, ple de falsedats, burxa els instints més bàsics d’aquells que pitjor ho estan passant en aquests moments de crisi econòmica.

El resultat del PSC ha estat (en percentatge) el més baix en unes eleccions autonòmiques, i en canvi, el de C i U ha estat el seu cinquè millor resultat de les nou convocatòries que fins ara s’han celebrat. D’altra banda, ERC retrocedeix a posicions electorals de l’any 1999, i el Partit Popular, en canvi, tot i una lleugera pujada en referència al 2006, el seu percentatge queda lluny dels millors resultats obtinguts a unes eleccions al Parlament.

Certament, els resultats han estat durs, però no perdré ni un minut en llepar-me les ferides. Les idees i els principis del socialisme democràtic venen de lluny, i en un context social i econòmic com el que vivim en aquests moments, aquestes idees i aquests principis son més necessaris que mai. Així per tant, continuarem lluitant per recuperar la confiança que tantes i tantes vegades ens han atorgat els ciutadans i les ciutadanes tant a Roquetes, com a Catalunya i, teniu-ne la seguretat, tornarem a vèncer!

Bona nit i bona sort.

Reflexions preelectorals (6) "El diumenge a votar"

Ja tan sols queden dos dies, dos dies per acabar de reflexionar i decidir amb el nostre vot el futur que volem per al nostre País els propers quatre anys. Un cop més, el proper diumenge, tindrem la possibilitat d’exercir una de les principals manifestacions d’una societat democràtica, el dret a elegir els nostres representants mitjançant el sufragi universal. Un dret pel que moltes persones van lluitar per a que el poguéssim tenir  i que moltes encara, arreu del mon, hi  segueixen lluitant.

El vot així com la possibilitat de tenir una educació o una assistència a la salut, públiques i de qualitat, son drets que ens igualen a tots els ciutadans i ciutadanes. De vegades penso que, alguns, potser els més joves que no han conegut situacions diferents a la que avui vivim al nostre país, no valorem prou aquests drets, és com si els haguéssim tingut sempre i mai ningú ens els pogués prendre, i això, certament, ni ha estat ni és així.

La millor defensa que podem fer per mantenir aquests drets és mitjançant la participació, anant a votar. No és veritat, que la política no serveixi per a res, ni que tots els polítics son iguals, i tampoc no és cert que sigui igual que guanyin uns o guanyin uns altres. El que passi a Catalunya els propers quatre anys estarà clarament condicionat pel resultat del diumenge, i de cap manera pot ser el mateix per al manteniment dels nostres drets socials que guanyi una opció política com Convergència i Unió, liberal conservadora, o que ho faci el Partit dels Socialistes de Catalunya, una opció progressista, d’esquerres.

Aquí, a les nostres terres, tenim un molt clar exemple del que van ser les polítiques de C i U durant vint i tres anys. A la cua de la inversió pública de tot Catalunya sols els vam importar quan van necessitar els nostres recursos naturals per consagrar un model de país centralista i centralitzat. A les Terres de l’Ebre s’ha invertit més en aquests set anys dels governs presidits per Maragall i Montilla que en els vint i tres presidits per Pujol.

Així doncs, ha arribat l’hora d’anar a votar, que el dret, que us deia a l’inici d’aquest comentari, es converteixi en el deure que tenim amb tots aquells que van lluitar per fer-lo possible, i amb el compromís que tots assumim per tenir un futur millor.

Aquest futur millor que, com he intentat fer-vos arribar en aquestes reflexions preelectorals, per a mi representa les propostes del Partit dels Socialistes de Catalunya. Vull un govern catalanista, progressista, d’esquerres, vull un govern  presidit per José Montilla. Ajudeu-nos a fer-lo possible amb el vostre vot.

Bona nit i bona sort.   

Reflexions preelectorals (5) "No tindrem cara a cara"

Malauradament, no podrem tenir un debat electoral “cara a cara” entre els dos únics candidats amb opcions a presidir la Generalitat a partir de les eleccions del proper diumenge. No menys de vint vegades, el President Montilla, ha proposat aquest tipus de debat sense obtenir una resposta positiva d’Artur Mas fins la matinada de diumenge. Per tant, davant  una anàlisi restrictiva de la norma, per part de la Junta Electoral, no tindrem l’oportunitat de contrastar els projectes de futur que els dos candidats plantegen, especialment per sortir de la crisi, en mom del seus partits.

      

Un debat d’aquestes característiques en una situació com l’actual, al meu parer, te un gran interès per al conjunt de la ciutadania, especialment per aquells que més afectats estan per la crisi. De fet, bona part d’aquestes persones son les que menys entusiasmades estan en anar a votar. Per tant, des d’aquesta perspectiva, ni que tan sols fos per a promoure la participació democràtica, aquest tipus de debat haurien d’estar garantits per la llei. Perquè, encara que és veritat que el nostre sistema polític és Parlamentari, a unes eleccions on es presenten mes de trenta candidatures, no acabo de veure la diferencia discriminatòria que hi pot haver, per als que en cap cas podran debatre amb ningú, que els debats sols siguin dels Partits que van tenir representació a les darreres eleccions o que es garanteixi també, sense restriccions burocràtiques, un cara a cara amb els líders dels partits als que les enquestes atorguen sense cap mena de dubte la possibilitat de formar govern.

Així doncs, no hi haurà debat, però cal continuar amb la campanya fins al final, amb actes electorals com el que ahir els socialistes de l’Ebre vam celebrar a Tortosa, o com l’acte central que dijous farem al Sant Jordi a Barcelona. Actes per recordar als ciutadans i ciutadanes tot allò que s’ha fet des del Govern, admetent fins i tot que hem pogut cometre errors, però presentant un balanç de realitzacions que deixa un País molt més preparat per als reptes de futur que ho estava fa set anys. Actes que ens serveixen, sobretot, per plantejar públicament les nostres propostes, els nostres compromisos amb les persones i per als diferents territoris.

Perquè les diferències entre uns i altres son moltes, perquè on uns diuen que baixaran els impostos i suprimiran 50 mil funcionaris, natros diem que s’ha de mantenir la fiscalitat per continuar amb les polítiques socials; perquè davant els que volen privatitzar serveis públics, natros proposem enfortir-los; en lloc de transvasaments reutilització i depuració; en lloc de condemnar a  marginalitat als que ni estudien ni treballen, incentius en formació  per a que trobin feina; més beques universitàries, millor educació i millor formació professional per garantir un futur millor al nostre jovent; més recerca i investigació per millorar la nostra competitivitat econòmica; foment de les energies netes com a factor d’ocupació; en definitiva polítiques d’esquerres per a sortir de la crisi.

Queden quatre dies per a les eleccions i, com deia ahir la Montse Tura, ens deixarem la veu per fer arribar, fins l’últim segon, la nostra voluntat de servir al País i als seus ciutadans i ciutadanes des del Govern de la Catalunya.

“ tots nos som tan com vos, e junts molt més que vos”

Bona nit i bona sort.

Reflexions pre-electorals (4) "Última setmana de campanya"

Entrem de forma decidida als darrers dies de campanya, espero i desitjo que les reflexions que he anat fent arribar des d’aquest bloc, entre d’altres coses, us hagin anat fent prendre consciencia de lo transcendent que és l’acte d’anar a votar. Ara però, vull avançar un pas més donant-vos arguments per a que, amb el vostre vot, el Govern de Catalunya que surti dels comicis del 28-N sigui socialista, un govern presidit per José Montilla.

A mesura que ha anat avançant la campanya s’ha dibuixat un escenari polític mol definit, el Govern de la Generalitat que sortirà d’aquestes eleccions o el presidirà Montilla o ho farà Mas, es a dir, o tindrem un govern d’esquerres, o el tindrem de dretes. I aquesta és la qüestió principal que es dilucida l’últim diumenge de novembre. Certament, el paper de partits com Esquerra Republicana o el Partit Popular, en aquestes eleccions, és el de teloners de Convergència i Unió, disputant-se un tercer lloc que els permetria a uns mantenir-se al govern, o als altres garantir-se el suport futur del partit de Mas a Mariano Rajoy.

Així doncs, davant aquest escenari, el compromís del President Montilla és clar, no podem distreure’ns en cap altre objectiu que no sigui el de sortir de la crisi, en crear nous llocs de treball i reduir l’atur i complir aquest objectiu mantenint els drets socials del nostre Estat del benestar. És per això que ni podem ni volem assumir compromisos que no ens portaran enlloc. Ha arribat l’hora de tenir un govern sense complexes ni muletes, ni independentista ni de dretes, i amb la garantia de la feina feta. Un govern catalanista i d’esquerres.

Ja us ho deia en l’anterior reflexió pre-electoral, no serà el mateix per sortir de la crisi que les polítiques des del Govern de la Generalitat les executi un Govern presidit per Montilla o que ho faci un presidit per Mas. En aquests dies, malgrat la manca de concreció de les propostes econòmiques dels nacionalistes, l’escenari de futur es va dibuixant. Retallades d’impostos i reducció de l’Administració, seguint el model anglès de Cameron, sembla ser el camí escollit. Però, que vol dir això exactament?, doncs, que amb menys impostos i reduint l’Administració alguns serveis públics essencials també es reduiran i, per tant, els més febles ho tindran encara més complicat.

Catalunya, aquests darrers set anys, ha avançat de forma indiscutible en allò que s’anomena les polítiques pròpies de l’Estat del Benestar, més mestres i millors equipaments educatius, mes metges i infermeres amb nous hospitals i centres d’assistència primària, més beques per poder accedir a la universitat, més ajudes a les persones dependents; i tot això, gràcies al millor sistema de finançament que mai hem tingut i la voluntat política de tindre un país més modern i més just. Però, en aquest sentit, queda molt per fer.

Alguns, ja donen per guanyades les eleccions, ja reparteixen càrrecs, sembla com si els sobrés el dia de les eleccions; altres però seguin treballant, seguim fent propostes, volem que els catalans i les catalanes vagin a votar, sols ells decidiran quin Partit i quin model polític guiarà Catalunya els propers quatre anys. Jo segueixo creient en el PSC com el partit que millor representa els interessos de la majoria. Segueixo creient en José Montilla com a President del Govern de Catalunya.

Bona nit i bona sort.   

   

        

Reflexions pre-electorals (3) "Comença la campanya electoral"

D’aquí poques hores comença oficialment la Campanya Electoral, els darrers quinze dies per poder convèncer l’electorat indecís, divulgant la feina feta en aquests set anys de govern, i fent arribar fins l’últim racó del país les nostres propostes per un futur millor de tots els catalans i les catalanes.

L’obra dels governs presidits per Maragall i Montilla, tant a Roquetes com a les Terres de l’Ebre i al conjunt de Catalunya, no te comparació possible amb cap etapa anterior. El millor finançament que mai ha tingut Catalunya en la seva història ha permès transformar el país, fent-lo territorialment més equilibrat, econòmicament més preparat i socialment més just.

Les polítiques socials i la millora de les infraestructures han estat el full de ruta d’una l’acció de Govern tan sols desdibuixada per la crisi econòmica mundial més important dels darrers vuitanta anys. Una crisi que no ha provocat el Govern ni les seves polítiques però amb conseqüències dramàtiques per a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a l’igual que els de molts altres països del nostre entorn econòmic.

El Govern de la Generalitat que surti de les eleccions del 28 de novembre haurà de continuar afrontant com a prioritat la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball, però te molta importància que les receptes a aplicar siguin d’un partit com el PSC, o les apliqui un coalició neoliberal com Convergència i Unió. Com deia la cançó “no es lo mismo”. Veieu, per exemple, les mesures que vol aplicar el govern conservador – liberal britànic.        

Si us hi fixeu, C i U, fins ara, ha tingut molta cura de no ensenyar les seves propostes per sortir de la crisi, més enllà d’alguna afirmació estrambòtica del senyor Mas que els seus assessors li van fer rectificar immediatament  Això sí, subliminalment, insinuen retallades que, en cas que arribessin a governar, amb tota seguretat impactarien en els que més necessiten de la protecció pública en moments com els actuals..

En aquesta situació doncs, les darreres enquestes publicades ens diuen dos cosses importants; la primera, que el percentatge de participació pot ser molt baix (algunes situen la abstenció al voltant del 50%), la segona, que, amb aquesta participació, els dos únics partits que milloren posicions son Convergència i Unió que es situa prop de la majoria absoluta, i el Partit Popular, que passaria a ser la tercera força política del nou Parlament. Es a dir, amb poca participació guanya la dreta, els seus electors amb tota seguretat no s’abstindran. Les enquestes però ni donen vots ni guanyen eleccions, les eleccions, en democràcia, les guanyen els ciutadans i les ciutadanes anant a votar.

Bona nit i bona sort. 

   

P.D. “Catalunya és la regió amb millors perspectives econòmiques del Sud d'Europa de cara al futur, segons un rànquing elaborat pel Financial Times”.

     

    

   

     

    

   

Reflexions d'una tarda trista

Si voleu que us sigui sincer, el que menys m’apeteix avui és parlar del plenari extraordinari que hem celebrat aquesta tarda. Ahir m’assabentava del sobtat traspàs d’una persona per la que tenia gran estima i amistat, i amb la que vaig compartir uns anys de compromís i treball per les festes del nostre poble des de la Junta del Patronat de Festes. L’amic Antolí Ortiz Rocha ens ha deixat en no superar una senzilla intervenció quirúrgica, que ha generat molts interrogants, vers l’actuació mèdica, a la seva família. Sí, avui estic trist, com ho estan els seus familiars i com ho estem tots aquells que ens consideràvem els seus amics. Descansa en pau Antolí,

Tot i el meu estat d’ànim, la realitat s’imposa i, seguint el compromís que m’he imposat amb els que llegiu aquest bloc, avui deixaré unes curtes  reflexions vers el Plenari en que s’han aprovat els tributs municipals per al 2011.

Per primer cop en la legislatura, el nostre grup, hem votat afirmativament les ordenances fiscals. El Govern ens proposava l’increment cero, per a la major part d’impostos, taxes i preus públics, justificant-ho en la situació de crisi econòmica que vivim i, efectivament, aquest va ser el motiu pel que, l’any passat no vam votar favorablement les pujades que, aquest mateix Govern, va proposar per al 2010. Llavors els nostres arguments per votar-hi en contra eren els mateixos que avui ha utilitzat el Regidor responsable d’Hisenda, per presentar el no increment per al 2011.

Però amés, intentant ser conseqüent amb els arguments utilitzats en anys precedents, Jordi Bausells, ha fet balanç dels increments d’impostos al llarg de la legislatura, dient-nos que, al final, la suma dels increments que s’han anat produint, d’ençà que ell es Regidor, acabaran coincidint amb l’IPC real d’aquests quatre anys. Jo no hi estic d’acord, com us deia l’any passat, tan sols cal que ho comproveu, i veureu si ti raó ell o la tenim natros.

Be, com ha dit Sisco Trullen, el nostre portaveu avui en aquest punt, “estem segurs” que aquesta moderació impositiva per al 2011 no te a veure amb el fet que l’any que ve siguin les eleccions municipals.

Bona nit i bona sort.   

Falta de transparència en la compra de les naus de LEAR

Al meu parer, si per alguna cosa destaca la tramitació de la compra de les naus industrials de l’antiga Lear a Roquetes per  part de l’Ajuntament, és per la absoluta falta de transparència del Govern municipal.

Sí, sabem que la subvenció per adquirir les naus és d’un milió sis-cents cinquanta mil euros i que ha estat atorgada pel Ministeri d’Indústria del Govern Central, canalitzant-la mitjançant l’Agència de la Generalitat ACC10. També sabem, que ACC10 transferirà a l’Ajuntament de Roquetes, com a molt tard el primer trimestre del 2011, aquesta quantitat per tal que sigui l’Ajuntament qui adquireixi les naus.

De tot l’anteriorment esmentat, no us penseu que hem tingut cap informació per part del Govern de l’Ajuntament, tal com, al meu parer, pertocaria. En alguns casos, l’hem tingut pels mitjans de comunicació, o per reunions amb responsables territorials del Govern de la Generalitat, o, en altres,  pel fet que, en ser una subvenció del Govern Central, s’hagi  notificat des de la Subdelegació del Govern a Tarragona.

Ara, un cop la subvenció ja s’ha aprovat, pels mitjans de comunicació, coneixem, de boca de l’Alcalde, que la intenció de l’Ajuntament és llogar les naus a preus simbòlics un cop s’hagi formalitzat la compra de les naus i, fins i tot, que ja hi ha dues empreses interessades. Així com, també ens arriba, que l’Alcalde va signar, el passat mes de juliol un document de “pre-acord” amb LEAR fitxant el termes per adquirir les naus, sense que aquest “pre-acord” hagi passat per cap Comissió Informativa de l’Ajuntament, ni se n’hagi donat compte al Ple de l’Ajuntament, ni ens consti que surti a cap acta de la Junta de Govern.

Crec que, més enllà de la obligació d’informar que te qualsevol govern municipal de l’inici d’un acte administratiu d’aquesta importància, a l’Alcalde, un cop més, li ha sobrat arrogància i li ha faltat voluntat política per liderar, des del diàleg i la transparència, la col·laboració de tots els grups municipals per superar la complicada situació que va deixar al nostre municipi el tancament de LEAR ara fa un any. En aquest tema, com en tants d’altres, ell sap que els socialistes sempre estarem al servei de l’interès general dels roqueteros i roqueteres, treballant al costat de qui calgui.

Si la transparència no és el fort d’aquest govern municipal, en canvi de propaganda, en aquests tres anys i mig, en podrien instaurar una càtedra universitària. El divendres passat, tot i no estar oficialitzada la compra de les naus, l’Alcalde i el Delegat del Govern de la Generalitat convocaven els mitjans de comunicació a les naus de Lear, per tornar a explicar el que ja s’havia explicat dies abans a la Delegació del Govern, doncs be, a ningú se li va ocórrer que per entrar a una propietat privada primer s’ha de demanar autorització al seu propietari i, clar, la foto i les declaracions es van tenir que fer al carrer  

Bona nit i bona sort.  

Esmorzar dels socialistes de l’Ebre a Roquetes amb Joan Lerma

Amb la moral alta i les piles carregades els socialistes de les Terres de l’Ebre hem compartit, avui,  un esmorzar  a l’Hort de Cruells de Roquetes. Queden 21 dies per a les eleccions i tenim  el convenciment que si la participació, el 28 de Novembre, és alta, els socialistes seguirem sent la força decisiva per a  formar un govern progressista, presidit per José Montilla.

Cal continuar l’obra iniciada en aquests set anys, Les Terres de l’Ebre i Roquetes no es poden permetre tornar a un passat d’oblit i deixadesa, que tan be representen els Mas, Puig i companyia.

Bona nit i bona sort.