dissabte, 23 d’octubre de 2010

El nou Hospital de les Terres de l'Ebre

Aquesta nit, la Consellera de Salud Marina Geli, a Tortosa, ens deia que aquesta era la quaranta quatrena vegada que venia a les Terres de l’Ebre des que és Consellera, i això que, per a alguns de vatros, pot no ser important, per a mi si que ho és. Però d’aquesta questió us en parlaré més avant, perquè lo que ha estat realment transcendent és el motiu que justificava la seva visita d’avui.
En un acte públic a l’Auditori Felip Pedrell, la Consellera presentava el projecte guanyador del que ha de ser el nou Hospital de Tortosa,  que serà l’hospital de referència de les Terres de l’Ebre. Certament, aquest projecte d’equipament sanitari i assistencial, que anirà entre Tortosa i Roquetes, ens ha deixat a tots els assistents a l’acte gratament impressionats per la seva senzillesa, per la seva integració a l’entorn que l’envolta, per la seva configuració arquitectònica moderna, oberta i amable, i, en definitiva, perquè aquest projecte, al que els seus autors van donar, al presentar-se al concurs, el significatiu nom de Segle XXI, posarà les Terres de l’Ebre, en matèria de salut, dins la modernitat de la època que vivim.
Encara recordo el catorze d’agost del 2006, en que la Consellera convocava els mitjans de comunicació de l’Ebre a la Delegació del Govern per anunciar que, el seu Departament, després d’analitzar tots els pros i les contres de continuar ampliant el Verge de la Cinta, havia arribat a la conclusió que el més convenient era fer un nou hospital de referència territorial. D’ençà aquell moment, fins el dia d’avui, s’ha anat avançant en la disponibilitat urbanística dels terrenys, l’aprovació d’un Pla Funcional per al nou hospital, la convocatòria del concurs d’idees, i, finalment, la presentació pública, aquesta tarda, del projecte guanyador, realitzat pel prestigiós gabinet d’arquitectes que va realitzar el nou Hospital de Sant Pau a Barcelona. Els arquitectes Silvia Barberà, Esteve Bonell i Josep Maria Gil.
Alguns pensareu que aquest termini de quatre anys, entre l’anunci de la decisió i la presentació d’avui, ha estat excessivament llarg. Però lo cert és que la materialització administrativa d’un equipament tan important com aquest sempre és llarga, sigui quina sigui l’administració que el plantegi, tant per aspectes burocràtics com pels econòmics (la inversió prevista és de mes de 130 milions d’euros). No obstant, l’important és que ja tenim projecte per al nou hospital, i, si res no és torç, el 2015 el podem tindre en funcionament.
Ara tornaré a l’inici, al número de visites institucionals de Marina Geli a les Terres de l’Ebre. Us deia, que a mi  em sembla important que, una persona amb responsabilitat de Govern, hagi tingut presència física a les nostres terres un cop cada dos mesos, al llarg dels últims set anys. Per anunciar obres, per presentar projectes, per inaugurar-los, per fer pregons de Festa Major, en definitiva, per estar en contacte directe amb els ciutadans i ciutadanes de les quatre comarques de l’Ebre. I els desconfiats, a lo millor direu, i que?, o fins i tot,  potser afirmareu, era la seva obligació!. Doncs, potser sí, però abans d’aquests anys, o almenys, els vint i tres anys anteriors, això no es feia. Però és que, amés, les actuacions que en aquests set anys s’han fet al territori en matèria sanitària tampoc es feien.

Perquè el que és cert, és que el model sanitari i, en definitiva, el model territorial que van tindre els governs de Convergència i Unió durant vint i tres anys, van estar molt diferents  dels d’aquests últims set anys, i, certament, al meu parer, els números, els equipaments i les infraestructures parlen per si sols.
Per cert, no fa massa dies, els diaris destacaven unes declaracions d’Artur Mas a ESADE, on deia: “Per exemple, Catalunya té hospitals per tot arreu: ara bé, podem permetre’ns uns sistema ja molt capil·lar d’hospitals i construir-ne de nous, quan els actuals estan en part duplicats i no a ple rendiment?”
Una pregunta retòrica, que fa entreveure la voluntat del candidat de Convergència i Unió de tornar a un model que ja coneixem, i que, al meu parer, a les Terres de l’Ebre no ens va anar gens be.
 Bona nit i bona sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada